Aquest poble i la seva bona gent,  formen una part molt important de la meva vida on hi tinc molts bons records. Hi vaig viure fins els 16 anys aproximadament.

la Palanca – Historia Vernet

Els meus records comencen a partir de la foto on hi ha la meva mare amb mi de bebé als seus braços (foto 09)… El meu lloc de naixement és Artesa de Segre i la meva infantesa la passo al petit poble de Vernet (al costat del poble d’Artesa de Segre), a la casa de cal Pere (foto 02) que va ser construïda pel meu padrí Pere (pare del meu pare Marcel·lí).

• 

• 

La va fer amb molts pocs recurssos i amb les seves mans pedra a pedra, gràcies als seus coneixements. Es dedicava a ser pagès. Es va casar amb la meva padrina Marieta (foto 01) (mare del meu pare Marcel·lí), era una dona molt intel·ligent, tenia una germana que es deia Esperança (foto 16) que vivia a Cervera amb la resta de família.

• 

• 

De la unió dels meus padrins va néixer el Marcel·lí (el meu pare) el dia 11 de febrer de 1916, fill únic i per mi d’una gran sabiesa difícil de descriure. El meu pare sempre va tindre una valentia i un talent important, de ben jove va anar de voluntari republicà a la guerra on va acabar sent sargent de transmissions (passava el fil per terra amb la caixeta – centraleta de comunicacions de nit, (foto 69) cap als llocs on estaben els de l’altra posició). Va passar per França, Alemanya i Bèlgica, on va ser refugiat i va aprendre molt bé els idiomes i on va assolir uns coneixements molt importants.

D’allí va obtindre un Diploma de l’École Belge d’Aviculture (foto 116 i foto 117) i grans amics, que més tard li serviría per crear la GUIA DEL AVICULTOR (foto 115) des de la impremta de cal Pere.

• 

• 

•  

Quan va poder tornar, es va casar amb la Maria (foto 08) (la meva mare), filla de Joan i Teresa, tenia dos germanes més (Conxita i Carme) (foto 24 i foto 05).

• 

• 

• 

Es van casar el 24 d’octubre de 1947, més tard, a l’any 1949 neixeria jo. La Maria era una gran senyora, molt correcta i amb un tarannà molt interessant, tothom qui la coneixia volia passar estones al seu costat, era una dona que el poc que tenia li agradava compartir-ho. Encara recordo la olor del cafè que tant bé preparava per a totes les veïnes i altres visites que venien a casa de cal Pere de Vernet a veuren’s. Vaig créixer en un entorn humil però ple d’il·lusions i feliç, cada experiència que vivia hem va servir per formar-me. A cal Pere hi viviem la meva padrina Marieta, el meu pare Marcel·lí, la meva mare Maria i jo, no vaig poder conéixer al meu padrí Pere. De la banda de la meva mare Maria, no vaig poder conéixer a la meva padrina Teresa però si al meu padrí Joan, que era una gran persona i que tenia molt interès en ensenyar-me tot el que podia, era pedrer, teuler i pagès. Vivien a Vernet en una casa de lloguer que es deia “casa de la senyoreta”. Més tard, es van traslladar a viure en una casa d’Artesa de Segre. El meu pare Marcel·lí va crear una impremta després de la Guerra Civil a dins de cal Pere de Vernet, sense quasi diners però amb un bon grapat d’idees. Pocs eren els moments que tenia llum i amb molt poqueta potència. En aquesta impremta va néixer la GUIA DEL AVICULTOR (publicació mensual) i altres publicacions. Entre tots feiem que aquesta publicació surtís de forma puntual cada mes, amb moltes informacions de molts tipus i amb anuncis.

De fet, encara ara es pot veure una referència a: https://www.todocoleccion.net/app/buscador?from=top&bu=guia+del+avicultor

Totes les informacions eren molt útils per a la gent que hi habia en aquells moments, ja que, allí trobaven tota mena de respostes i solucions als seus dubtes. Aquestes publicacions estaven nutrides per coneixements que habia assolit el meu pare durant el seu exili a les terres de França, Alemanya i Bèlgica. Al saber llegir i parlar en aquells idiomes, podia extreure informacions de llibres d’allí, ja que, anaven més avançats.

Tinc molts records de tots els moments i anys que vaig estar vivint a Vernet: visites de familia i amics, moments amb veïns, anècdotes amb amics i amigues de la meva edat, companys de col·legi, mestres, experiències amb padrins del poble, … etc

Recordo molt aquelles visites dels meus cosins Manelet i Chitina, Lluís, tieta Conxita i tiet Manel, la meves cosines Montse Gómez i germà, Anna i el seu germà, el meu cosí germà Jordi Jubete, la meva cosina Salvadora, els meus tiets Carme i Poli, Conxita i Manel, Frederic Gómez,…etc també moltes estones agradables amb la meva estimada i recordada Neus Farré amb la seva filla Leonor i el seu pare Antonio Terré. I molts records al costat dels veïns i veïnes del poble de Vernet, que tant s’apreciaben també els meus pares a tots.

Encara avui, hem sorprenc al pensar com s’ho feien els meus pares per sortir-se’n amb totes les publicacions que van fer.

Quan vaig créixer una mica més, el meu pare amb molt bon criteri, va plantejar a la meva mare, que pel meu bé, seria convenient traslladar-nos a Lleida ciutat. Així ho vam fer, sentint-ho molt, vam haber de vendre la casa de cal Pere, deixant molts i molts records. El meu pare es va ficar en contacte amb els familiars Arellano (molt estimats) per explicar-lis la situació i ells van ajudar-lo a entrar a treballar a C.O.P.A.G.A. (Cooperativa situada al Polígon Industrial el Segre), on hi estaria un grapat d’anys i s’encarregaria de fer tasques d’oficina i de fer la publicació BOLETÍN DE INFORMACIÓN C.O.P.A.G.A. LERIDA. Amb tristesa però alhora il·lusió i amb els diners de la venda, ens vam traslladar a Lleida, en una casa del carrer Francesc Molí, núm. 3. Era una caseta senzilla però amb prou espai per ficar la impremta dels meus pares. Allí, vam conéixer, la que seria una gran amiga, la senyora Antònia. Era una gran veïna amb la que de seguida ens vam entendre. Anavem a comprar just al davant, a la botiga de la nostra també recordada i apreciada, senyora Fidela. Com que jo ja tenia edat per començar a treballar, amb el meu pare, vam anar a buscar-me feïna. Per sort, un dia vam entrar a Casa Fregola i allí hem van oferir treballar netejant màquines d’escriure i altres tasques relacionades amb la botiga. Vaig estar pocs anys però vaig poder conéixer a molta gent de molts llocs, tots hem van tractar sempre bé. Durant aquests anys, vaig conéixer la que seria la meva dona, l’Ascensió, una persona molt senzilla i bona amb la que treballaria més endavant en l’Edifici Lleida i tindria dos fills, el Xavi i la Noemi. Després del Fregola vaig començar a treballar a Casa Estruch del carrer Major de Lleida, també netejant màquines d’escriure. Hem va servir per perfeccionar coneixements anteriors i vaig estar molt agust. Més tard vaig començar a treballar a la Delegació de Informació i Turisme, aquí vaig conéixer una gran persona, el senyor Ernesto Corbella Albiñana (Secretari de la Delegació i desprès Alcalde de Lleida). Li vaig suggerir fer una guía de la ciutat i província de Lleida, li va sorprendre però va accedir, així que, vaig ficar-me en marxa per tirar aquella idea endavant. Va coincidir que hem va tocar anar a Alcalá de Henares a fer la mili (foto 102). Era cabo primer (foto 103) i recordo moltíssimes anecdòtes, entre d’altres cosses, aprofitava les màquines d’escriure que hi habia per passar a net les fitxes de la que més tard seria la publicació GUIA COMERCIAL – TURISTICA DE LERIDA Y PROVINCIA – 1973.

• 

• 

Durant els permisos que tenia, recordo anar amb el sis-cents per tots els pobles a buscar la informació que quedaría reflectida en la GUIA. Abans d’imprimir-la, l’habiem venut a empreses i particulars per lots d’exemplars, anavem a reunir-nos amb els interessats i els hi ensenyavem un montatge que habiem creat en forma de llibre, del que seria la GUIA i a on ficavem un anunci de la seva empresa en exclusiva per a que veiessin quin seria l’impacte, per tant, quedaven tant sorpresos de la forma tant novedosa que utilitzàvem que decidien comprar-ho abans de veure-ho fet. Majoritariament eren entitats bancàries que ho compraven per regalar-ho als seus clients. Les vendes anticipades van anar molt bé. Va ser en aquells moments que hem va sorgir la possibilitat de dur com a Gerent l’Edifici Lleida (propietat de INMUEBLES EN RENTA, S.A.), per part de l’entranyable senyor Carcasona i m’hi vaig ficar de ple. Jo tenia 23 anys i l’edifici s’estava construïnt, així que tot estava per fer. Aquí vaig poder conéixer a moltes famílies, ja que, hi ha 163 vivendes i era totalment de lloguer, a part de plantes comercials i pàrquing. A les plantes comercials, anomenades SHOPPING CENTER RONDA, es van ficar moltes botigues i comerços variats, com: Buffette lliure, rellotgeria, self-service, fotografia, verduleria, pastisseria, restaurant-cafeteria-bar, electrodomèstics, estanc, roba, quiosc, bingo, supermercat, perfumeria, carnisseria, ferreteria, làmpades i qüestió elèctrica, perruqueria, entitat bancària … etc Va ser el primer centre comercial de Lleida i província. El quiosc que hi habia a la part central de dins del Shopping el duia el meu pare. De seguida que li vaig plantejar li va agradar la idea, ja que, d’alguna forma era com tornar a estar a prop del món de la impremta i publicacions. Així doncs, els meus pares estaben molt contents de viure a l’edifici i dur el quiosc. A la oficina de l’edifici hi treballava la meva dona Ascensió com a secretària. Des de la oficina es duia un control exhaustiu de la seguretat de tot l’edifici i s’atenia a totes les persones. Molts membres de la meva família hi ha viscut i actualment hi seguim vivint.

Això es un resum i d’alguna forma, un reconeixement i agraïment a totes i cadascunes de les persones que han format part de la meva vida.

Us animo a visitar les següents pàgines webs: www.artesadesgre.net – www.lapalanca.cat