Galeria ponts

Pont vell

Pont nou

Pont vell i nou

Ponts de Vernet

Projecte nou pont a Vernet

En el Ple de l’Ajuntament d’Artesa del passat 8 d’agost, es va aprovar per majoria absoluta (amb l’única abstenció del regidor socialista) el projecte d’una variant que va des de la sortida del pont de Vernet, passant per l’horta a l’alçada de darrere del Camp de Futbol, fins a sota de Cal Riera (prop del Senill), on acaba amb una rotonda que enllaçarà cap al carrer Jesús Santacreu. L’Ajuntament ha demanat una subvenció del 50% al Fons d’ajudes europees del Pla FEDER 2000-2006, la qual cosa vol dir que serà una realitat durant aquest període. Aquesta variant facilitarà l’accès cap a les poblacions de Vernet, Baldomar, Clua (també Vall d’Ariet) i Alòs de Balaguer.

Segons manifestacions de l’alcalde Jaume Campabadal al diari Segre (22/07/2000) aquest projecte es justifica per “la necessitat que hi ha de traure el trànsit de vehicles pesants del centre del poble i facilitar el treball dels mateixos vehicles que han de passar per accessos i carrers molt estrets i molt dificultosos per a vehicles de gran tonatge” i que “ja en l’actualitat els vehicles que van d’Artesa de Segre a la zona de Baldomar o Alòs de Balaguer han de creuar els carrers del centre d’Artesa i, si el seu tonatge els ho impideix, han de donar la volta pel Pont d’Alentorn i fer 6 km més de recorregut”.

No obstant, bastants dels 27 afectats per les expropiacions que suposa aquest projecte, que han estat convocats a dues reunions informatives en aquests darrers mesos, sembla que no veuen amb massa bons ulls aquesta variant per afectar els seus interessos particulars.

El projecte, que ha estat realitzat pels tècnics de la Diputació de Lleida, té un pressupost de poc més de 59 milions de ptes., als quals caldrà afegir el cost de les expropiacions. La carretera tindrà 7 m d’amplada i 1 m de voral per banda. La seva longitud serà d’1 km aproximadament. Per a la seva execució, caldrà construir un pont sobre la “secla” al seu pas per l’horta d’Artesa. S’ha previst que, en un futur, es faci també un pont nou sobre el Segre i que l’actual pont de Vernet pugui ser només per als vianants. En una altra fase, la variant podria enllaçar des de la rotonda on ara acabarà fins a la C-1313, tot i que el lloc per on hauria de passar no està definit.

Finalment, aprofitem per aclarir, a rel de comentaris populars que s’han escoltat darrerament, que aquesta no és la variant de la C-1313 que en un futur haurà d’esquivar Artesa per darrere el Castellot i que, de moment, no se sap quan es farà.


Camí de l’horta amb Vernet al fons                                           Foto  MRG

Aclariments sobre el Polígon

En l’anterior número de La Palanca s’informava sobre les últimes gestions municipals per tirar endavant el Polígon Industrial El Pla. Ara bé, cal aclarir algunes dades que vam interpretar malament i que poden donar lloc a confusió. Com ja es deia en aquell article, l’Ajuntament d’Artesa vol urbanitzar el sector del Polígon 2 (cal recordar que el Polígon 1 és propietat de la Cooperativa d’Artesa en un 92,3%), la qual cosa té un pressupost de 213,7 milions de ptes., dels qual l’Ajuntament n’ha d’aportar 150,8 perquè és el propietari majoritari. En aquestes quantitats, contràriament al que dèiem el mes passat, ja hi estan inclosos els accessos al Polígon 2, així com la portada de l’aigua. A aquesta quantitat de gairebé 214 milions cal sumar-hi, però, els 22,6 milions dels anomenats culs de sac i els 97,6 milions de la part corresponent als accessos al Polígon 1 (els accesos s’haurien de fer en la seva totalitat), que sumen els 333 milions necessaris per a què el Polígon 2 sigui una realitat. En principi, l’Ajuntament està disposat a fer-se càrrec dels culs de sac i de 25 milions dels accessos al Polígon 1. D’aquesta manera resulta la quantitat de 198 milions que es va aprovar demanar en prèstec en el ple ordinari del passat mes de juliol (150,8+22,6+25 = 198,4 milions)

La granja

La Granja. 1900-1910

Estem davant de la foto més anti- ga que hem trobat d’aquest em- blemàtic casalot artesenc. Encara que la imatge, avui centenària, cor- respon a principis del segle passat, podria assemblar-se molt a l’aspecte dels últims anys del segle XIX.

La grandària, les dimensions colos- sals de l’edifici donaven per a tot. La seva funcionalitat estava perfectament estructurada. Era la típica masia cata- lana, que estava situada al costat de la finca pairal i als afores del poble.

A més de cereals i fruits del camp, s’autoproveïa. Sembla que tenia corral a l’esquerra i potser un hort a la dreta, i una planta soterrània on hi ha unes vol- tes de canó construïdes amb pedra que conformen el celler, on se suposa que es feien el vi de l’any. Ho menaven els masovers o encarregats d’ocupar-se de la masia tot l’any. Al celobert central s’hi deixaven els carruatges i els estris del camp, que també es guardaven al fons, on hi havia les quadres dels ani- mals.

Amb cal Don Juanito, eren les dues cases fortes del poble i estaven situades fora vila, a tocar, però un poc apartades.

Generalment el amos vivien a Barcelona. Als estius, de vegades tota la temporada de segar i batre –que era llarguíssima– i el temps de sembrar, collir ametlles i olives, es quedaven llar- gues temporades al poble, coincidint amb els mesos de clima més benigne.

No hi havia cotxes, per la qual cosa el desplaçament de Barcelona a Artesa es feia amb tartana, amb animals de tir. Quan els amos arribaven amb la cana- lla i tota la família, s’organitzava un gran rebombori. La notícia corria per tot el poble, ja que en aquells temps la gent planera tenia un gran respecte pels amos de les finques i de les cases pai- rals.

Els pagesos no treballaven a hores, sinó a jornal, que de vegades era de sol a sol. El temps i la pressa no tenia el sentit d’avui dia, ni pel viatger ni per la gent sedentària del poble. Així és que el trajecte des de Barcelona podia du- rar alguns dies. Tota activitat tenia un ritme més calmós.

Els masovers –generalment una fa- mília– eren la gent de confiança de l’amo i els que feien la feina. Des de preparar la casa per l’arribada dels amos, tenir cura dels horts i corrals, ali- mentar i ocupar-se dels animals de tre- ball, fins a cuinar, matar els animals… En fi, portaven la veu cantant pel que fa a la feina normal de la masia i de les finques. A més, gaudien d’un tracte de deferència i remunerat per part de la mestressa; en aquest cas, la senyora Maria Anzizu.

Mentre que la família dels mitgers vivien a la planta baixa, els amos vivi- en a les amples dependències de la planta noble.

Tant la mestressa com la seva famí- lia eren molt devots de la Mare de Déu de Salgar i asseguren que des de l’entrada s’albirava el santuari.

El carrer Maria Anzizu, la plaça de l’Ajuntament, la zona del Camp de Fut- bol i tot el turó fins al carrer Jesús Santacreu era tot un camp d’oliveres tancat i no hi havia cap edifici.

A la foto, s’hi veu algunes gallines, uns nens i un senyor amb “canotier”, que era el distintiu de la gent benes-

tant. Mentre que els pagesos acostuma- ven al calçar tot temps polaines.

L’edifici era impactant comparat amb els altres d’Artesa de l’època. Pel seu aspecte compacte i l’amplària dels murs, era una casa fortificada. Com a element característic de la masia, cal destacar el pati central cap on s’orien- taven les dependències. Aquesta tipo- logia constructiva s’emprava en les edi- ficacions romanes. Tot estava pensat en un sentit de funcionalitat, l’amplada dels murs donava una protecció tèrmi- ca, tant a l’hivern com a l’estiu.

A la façana, construïda amb maço- neria de pedra treballada, hi destaca el ritme de finestres amb arcuació a la planta sotacoberta, així com tot el rà- fec de coberta construït amb filades de totxo massís. Damunt la portalada prin- cipal, s’hi trobava la finestra-mirador de l’estança noble de la masia.

La imatge recull l’esplendor d’un temps passat, la serenor i bellesa d’un antic casal artesenc, avui bastant malmès.

Bartomeu Jové i Serra Foto cedida per Domingo Aldavó

Galeria escola Belga

Galeria 2019

Incorporo unes imatges més de la meva infantesa a Vernet i Artesa de Segre, algunes amb familiars molt propers i estimats.

Llocs d’interès: Els Trulls de Vernet

Els Trulls de Vernet són contruccions de forma cúbica fetes de pedra i fang als que s’accedeix a través d’una porta de fusta. Representava un gran esforç per ser excavat a la pedra perquè dues de les seves característiques més importants són la compactabilitat i impermeabilitat. A diferència del trull tradicional, aquests es dedicaven al procés de vinificació 

Fa molts anys, el meu padrí Joan Siguan (d’Alòs) a Vernet, just al costat del barranc i a la zona de l’argilera, es dedicava al món de la teuleria (l’estufa). El seu forn tenia dues boques. Tinc bons records de com el meu padrí feia les teules amb molta cura i dedicació. Puc recordar com corriem en els moments que s’atansava la pluja o molta boira, per tal d’evitar que les teules que s’estaven aixugant, es mullessin.

Llocs d’interès: Santa Maria de Vernet

Santa Maria de Vernet és una església romànica d’una sola nau i coberta amb volta de canó. Conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau. Construïda a finals del segle XII, apareix esmentada l’any 1151 com a possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona. Amb diversos afegits durant la seva història, fou restaurada el 1964.

Temple modificat d’una nau amb capelles i sagristia afegides. Volta de canó. Absis tapiat exteriorment per construccions adossades. La porta a ponent sense cap detall ornamental. El cor s’il·lumina per una finestra espitllerada amb arc de mig punt. El campanar de cadireta, descentrat, ha estat restaurat amb neteja d’afegits. L’arrencament d’una de les voltes que devia formar un porxo o un cos adossat al lateral es conserva a la façana de migjorn. Una campaneta amb les restes d’un obús que penja a l’espadanya.

El lloc fou conquerit per Arnau Mir de Tost el 1034. L’any 1204 pertanyia a Guerau de Cabrera. Des del 1387 fou del marquesat de Camarasa.

Història sobre església de Vernet i l’obús utilitzat en el campanar:

Història sobre l’església de Vernet i l’obús

Descarrega l’arxiu en format PDF

https://youtu.be/uqDPHzBiCig

RODATGE TV3 – CAMPANA OBUS

Els periodistes de TV3, Eduard i Juliana, entrevistant al Sr. Samarà al lloc exacte on va trobar l’obús

Església

Agafem la carretera direcció a Baldomar. A 1,5 kilòmetres trobem el nucli de Vernet sobre un turó a la riba dreta del Segre i dominat per l’antic castell.

Referenciat ja al s. XI hi resta la torre envoltada per habitatges fets en època moderna. És un edifici notable, no tan sols per l’estat de conservació, sinó perquè té una planta rectangular, en un moment en què, a les terrres de frontera eren predominants les torres de planta circular.

L’església dedicada a Santa Maria a la plaça la costat del castell la tenim documentada per primera vegada al 1151 com a possesió de la canónica de Solsona. És un edifici d’una sola nau amb volta de canó que conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau. Visita obligada darrera el poble són els Trulls de Vernet. A primer cop d’ull sembla que es tracti de petites cabanes fetes pels pagesos per guardar eines però en realitat són trulls, construccions que servien per elaborar vi i que eren excavats a la roca. Això fa palès el passat vinícola de la zona que actualment es torna a recuperar. A l’arribar Vernet trobem la “Palanca de Vernet”. Antigament era l’únic vincle de comunicació més o menys ferm entre les dues ribes del Segre, entre Artesa i els altres cinc pobles de l’altre costat. Segles enrere hi havia una barca amb cordes a Salgar, que ens diuen que era de peatge. Estem parlant de Vernet, Baldomar, Alòs de Balaguer, Clua i la Vall d’Ariet,que llavors estaven bastant poblats.

La gent es desplaçava a peu amb facilitat i depenien d’Artesa en aspectes comercials. Si bé en aquella època, a pagès, la gent acostumava a autoproveir-se, a fer-se l’hortet i el corral per ells mateixos. No anaven massa a les botigues de queviures ni a allò que avui entenem per carnisseries, i els supermercats estaven encara a anys llum. De vegades tenien una certa dificultat, que ja era habitual, en passar mercaderies i persones de banda a banda del Segre. Hi havia gent malalta que precisava de venir a Artesa al metge, o era el mateix metge que havia de passar a visitar una urgència a l’altre costat. De vegades bufava el vent i les taules que feien de pont es movien massa. Val a dir que sense pantans ni preses reguladores, el Segre en aquells anys baixava molt cabalós, de manera que la remor de l’aigua i la considerable amplada del riu feien una certa frisança al moment de passar-lo per un pontet tan feble.

Aquelles fustes eren tan febles i poc consistents que no hi podia passar un carro (ni tan sols un carretó) i si passava un animal havia de ser amb molta cura. Quan a Alòs o Baldomar s’havia de carregar un camió de patates, els pagesos amb animals de càrrega les portaven fins a la punta del pont, les apilaven i desprès passaven els sacs, un a un, al coll fins al camió.

Aquesta Palanca no estava situada on avui hi ha el pont, sinó a uns 100 metres aigües amunt, tot recte del camí de l’horta d’avui (la carretera o camí no torcia a l’esquerra com ara sinó que passava recte per la mata de cal Mata). Era just al lloc on als anys 70 el jovent hi va construir un trampolí que va durar sols fins la riuada de 1982. En aquest lloc hi va haver durant anys el rentador de Vernet. Dins la seva rusticitat i senzillesa, tenia un cert encant. Era semblant a altres palanques antigues que es van establir al llarg del Segre per a comunicar-se i pel trasllat de persones i mercaderies a les dues bandes.

Actualment la zona de la Palanca es una zona d’esbarjo amb barbacoes i zona picnic.

Llocs d’interès: El castell de Vernet

El castell de Vernet construït i esmentat al segle XI es troba en bon estat de conservació. Al segle XVI s’inicià la construcció de cases al voltant. Té una planta rectangular, a diferència dels castells de l’època, on a les terres de frontera eren predominants les torres de planta circular. És declarat bé cultural d’interères local.

Galeria Vernet (Artesa de Segre)

Detalls…

Vernet és una entitat de població del municipi d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. El poble és a la dreta del riu Segre, a mig camí de la carretera que uneix el cap del municipi amb Baldomar, a l’oest del terme municipal. L’any 1034 Vernet fou conquerit per Arnau Mir de Tost. El 1204 resta a mans de Guerau IV de Cabrera i des del 1387 esdevé propietat del marquesat de Camarasa. Fins a l’any 1920 formà part administrativament de Baldomar.

TOSSAL DE VERNET
CatalàEnglishEsperantoFrançaisGalegoDeutschEspañol