El 3 de Gener de 1949 naixia el Joan Pere.

Era un dilluns de ara fa 72 anys. Per al calendari xinès això significa que era l’any de la Rata, pel que fa al signe del zodiac ve a ser Capricorn, i en quant al moment de naixement, això es correspòn amb la generació del Baby Boomer, com George Clooney, Martina Navratilova, Whitney Houston, George W. Bush, Bill Gates i Bill Clinton, Barack Obama, Barbara Bach, Michael Jordan i Michael Jackson, Tom Cruise, Meryl Streep…. o els controversials Donald Trump i Xi Jinping (entre molts altres famosos i famoses

Que va passar el 3 de gener de 1949?

S’estrena la sèrie dramàtica “Colgate Theatre” a NBC TV

Es funda el banc central de Filipines, el Bangko Sentral ng Pilipinas

El batedor de cricket de les Índies Occidentals, Everton Weekes, marca 101 en la 3a prova contra l’Índia a Calcuta; el seu rècord mundial cinquè segle consecutiu de proves

Un tornado causa 59 morts a Arkansas i Louisiana (Estats Units).

Fets històrics que han passat el 3 de gener (desprès de 1949)

1954: S’inicien les emissions regulars de la Rai 1 com a únic canal de la Rai.

1956: Naix Mel Gibson, actor i director de cinema nord-americà.

1956: Inauguració del nou ferrocarril entre Pequín i Moscou, per Ulan Bator i Irkutsk.

1958: Naix Carles Francino, periodista.

1959: Alaska es converteix en l’estat nombre 49 dels Estats Units.

1969: Nou àlbum de John Lennon anomenat Two Virgins amb John Lennon i Yoko Ono nus a la portada, és confiscat a l’aeroport de Newark i no es permet la seva venda en els EE. UU. A Chicago, una botiga de discos és obligada a tancar ja que mostra la portada en el seu aparador i aquesta és considerada pornogràfica.

1969: Naix Michael Schumacher, pilot alemany de Fórmula 1.

1961: Estats Units. El president Eisenhower trenca relacions diplomàtiques amb Cuba. Aquestes dues nacions es van mantenir sense relacions diplomàtiques fins a la seva represa el 2015.

1962: Ciutat del Vaticà. El papa Joan XXIII excomunica el líder cubà Fidel Castro.

1962: El Pisuerga, arriba als 8m. per sobre del seu nivell normal, cobrint tots els ulls del ‘Puente Mayor’ al seu pas per Valladolid.

1963: Naix Marta Calvó, actriu.

1970: Ràfegues màximes de 190 km/h a La Palma i 137 km/h a Gran Canaria.

1971: Mínimes de -24,4 ° C (i màxima de -3,6 ° C) a Reinosa (Cantàbria), i de -21,5 ºC a Burgos, Valladolid, Boñar (Lleó) iVillardeciervos (Zamora).

1971: Moren 66 persones a Glasgow a l’cedir una barana de l’estadi del “Celtic” per la pressió dels espectadors.

1974: Naix Juancho Pérez, jugador d’handbol.

1976: A l’ONU (Nova York) entra en vigor el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals.

1979: Estats Units retira l’armament nuclear emmagatzemat a Espanya. 1997: Miguel Indurain posa punt final a la seva carrera.

1981: A París es crea l’Acadèmia Europea de Ciències, Arts i Lletres, entre els membres fundadors figuren els espanyols Pedro Laín Entralgo, Federico Sopeña i Federico Mayor Zaragoza.

1987: Aretha Franklin es converteix en la primera dona que entra al Saló de la Fama de l’Rock.

1988: Margaret Thatcher es converteix en la primera ministra més longeva del segle XX.

1990: El general panameny Manuel Antonio Noriega es lliura a l’Exèrcit dels Estats Units i abandona Panamà rumb aMiami.

1992: Estats Units estableix oficialment relacions diplomàtiques amb Rússia.

1993: George Bush i Borís Ieltsin signen l’acord de desarmament nuclear START II, ​​per reduir els arsenals nuclears.

1994: Moren 125 persones a l’estavellar-se un avió Tupolev-154 a Irkutsk (Sibèria).

1997: La República Popular de la Xina anuncia que gastarà 27.700 milions de dòlars per lluitar contra l’erosió i la contaminació a les valls dels rius Yangtze i Groc.

1997: Un temporal de neu i vent assota la península fins al dia 7. Causa 22 morts i deixa incomunicats a més de mil pobles.

1999: Estats Units llança la Mars Polar Lander, amb la qual es va perdre contacte poc abans d’aterrar.

2000: S’acomiada la tira còmica diària de Charlie Brown, publicada durant 50 anys en més de 3.000 diaris de 75 països.

2004: Al Mar Roig s’estavella un avió Boeing 737 de la companyia egípcia Flash Airlines, morint els seus 148 passatgers.

2006: Internet arriba als 100 milions d’usuaris (una de cada setanta persones de l’planeta té accés a la xarxa).

2006: Perú sol·licita a Xile l’extradició de l’expresident Alberto Fujimori.

2012: Mohammad VI del Marroc nomena nou govern, per primera vegada dirigit per un islamista, Abdelilah Benkiran,de el partit Justícia i Desenvolupament (PJD).

2018: Corea del Nord reobre la comunicació amb el Sud, tallada durant dos anys.

2019: La sonda xinesa Chang’e 4 allunitza amb èxit a la cara oculta de la Lluna.

Què es cel·lebra el 3 de gener?

Commemoració del Santíssim Nom de Jesús

Carnaval de Negros y Blancos (Colombia)

Efemèrides de 1949

Any 1949: El Castell d’Artesa es declarat Bé Cultural d’Interès Naconal (BCIN).

Any 1949: ‘La Granja’ d’Artesa de Segre, es declarada Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).

1 de gener de 1949. Enfrontaments entre clients zulus i mercaders hindús en el mercat oest de Durban (Sud-àfrica) causen la mort de setanta-cinc persones.

1 de gener de 1949. Hondures. El doctor Juan Manuel Gálvez pren possessió de la presidència.

2 de gener de 1949. Puerto Rico. Luis Muñoz Marín es converteix en el primer governador triat democràticament.

8 de gener de 1949. a l’ONU (Nova York), la majoria dels països sud-americans demanen la derogació de la condemna contra la dictadura franquista.

8 de gener de 1949. Xile. El president Gabriel González Videla promulga la Llei que concedeix el vot polític a la dona.

10 de gener de 1949. RCA introdueix els discos de 45 RPM.

18 de gener de 1949. Es crea el Consell d’Ajuda Mútua Econòmica (COMECON).

19 de gener de 1949. Cuba reconeix Israel.

20 de gener de 1949. Estats Units. Harry S. Truman desenvolupa el programa de punts per als països econòmicament endarrerits.

23 de gener de 1949. Els conservadors japonesos aconsegueixen la majoria parlamentària absoluta.

25 de gener de 1949. Estats Units. Es lliuren els primers Premis Emmy.

25 de gener de 1949. Primeres eleccions israelianes. David Ben-Gurion es converteix en primer ministre d’Israel.

28 de gener de 1949. Els membres de la Comunitat Europea creen el Consell d’Europa.

31 de gener de 1949. Descobriment de la tomba de sant Pere sota la cúpula vaticana.

1 de febrer de 1949. Mèxic. El Banc de Mèxic vincula la cotització de la seva moneda amb el dòlar per consolidar-la i reduir la diferència entre el valor d’una i altra.

2 de febrer de 1949. Villarrica (Xile). Erupció del volcà Villarrica.

4 de febrer de 1949. Grècia. El general Markos (cap comunista) és «rellevat de les seves responsabilitats polítiques».

5 de febrer de 1949. Iran. Es dissol el Partit d’orientació comunista Tudeh.

8 de febrer de 1949. Hongria. El cardenal Mindszenty és sentenciat a presó per conspirar contra el Govern comunista.

9 de febrer de 1949. Perú reconeix l’Estat d’Israel.

10 de febrer de 1949. Nova York (Estats Units). Elia Kazan estrena l’obra d’Arthur Miller Mort d’un viatjant al teatre Morosco.

10 de febrer de 1949. Irlanda. Els conservadors unionistes obtenen la majoria en les eleccions parlamentàries.

12 de febrer de 1949. Equador. La transmissió de la novel·la de ciència ficció La guerra dels mons a Ràdio Quito, va provocar als oients que pensessin que es tractava d’una notícia real.

13 de febrer de 1949. Es forma la Federació d’Atletisme d’Àsia

16 de febrer de 1949. Comencen les converses sobre Berlín entre els delegats a l’ONU d’Estats Units i l’URSS.

17 de febrer de 1949. Barcelona. Són afusellats quatre membres de l’PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya a Barcelona).

21 de febrer de 1949. Acord entre els Estats Units i Nicaragua pel qual es donen per acabades les diferències existents amb Costa Rica.

24 de febrer de 1949. Estats Units llança el primer coet de dues etapes que ascendeix fins a una alçada de 392 km.

24 de febrer de 1949. Signatura a l’illa de Rodes de l’armistici que posa fi a la primera guerra àrab-israeliana.

26 de febrer de 1949. Paraguai. És deposat el general Raimundo Rolón.

2 de març de 1949. Fort Worth (Estats Units). S’enlaira un avió B-50 que realitzarà el primer vol sense escales d’un bombarder al voltant de el món.

5 de març de 1949. Reapareix el diari argentí La Prensa’ després de la resolució de la vaga de tipògrafs.

14 de març de 1949. Estats Units. Uns 450 000 miners nord-americans comencen una vaga per exigències salarials.

23 de març de 1949. Ras al-Nakura (Líban). Se signa l’armistici entre Israel i el Líban.

30 de març de 1949. Siria. Hussein As-Zaim enderroca el govern.

2 d’abril de 1949. S’aprova el text de l’OTAN (Organització de el Tractat de l’Atlàntic Nord).

4 d’abril de 1949. Washington (Estats Units). 12 països signen el Tractat de l’Atlàntic Nord, creant l’OTAN.

17 d’abril de 1949. Fuig a Itàlia per anar a Argentina, el doctor Josef Mengele, conegut com a ‘Àngel de la Mort’ per la pràctica d’investigacions mèdiques amb presoners als camps de concentració nazis.

18 d’abril de 1949. Eire es retira de la Comunitat Britànica i es converteix en la República d’Irlanda.

19 d’abril de 1949. Estats Units. EEUU destina 5.430 mil·lions de dòlars al programa d’ajuda a Europa.

20 d’abril de 1949. Nova Jersey (Estats Units). Primera prova d’un tren Talgo, ideat per l’enginyer espanyol Alejandro Goicoechea.

23 d’abril de 1949. Fundació de l’Armada de l’Exèrcit Popular d’Alliberament de la Xina.

23 d’abril de 1949. Artesa de Segre. Es substitueix la comissió gestora de la dictadura franquista per l’Ajuntament.

30 d’abril de 1949. Ezeiza (Argentina). Inauguració de l’Aeroport Internacional Ministre Pistarini.

2 de maig de 1949. Premi Pulitzer a Arthur Miller (per la seva obra teatral Mort d’un viatjant) i a Robert Sherwood (per la seva biografia de Franklin Delano Roosevelt).

3 de maig de 1949. Estats Units llança el primer coet sonda (Viking), que s’eleva a 80 km d’altura.

4 de maig de 1949. Itàlia. Moren en accident aeri tots els membres de la plantilla del ‘Torino’, base de la selecció nacional italiana de futbol.

5 de maig de 1949. Firma del Tractat de Londres: Estatut d’el Consell d’Europa, amb la base normativa de Consell d’Europa.

10 de maig de 1949. Bonn es designa com a capital de la República Federal d’Alemanya (RFA).

11 de maig de 1949. Siam canvia de nom per Tailàndia

11 de maig de 1949. Israel s’uneix a l’ONU.

12 de maig de 1949. Alemanya. La Unió Soviètica aixeca el bloqueig de Berlín.

14 de maig de 1949. Argentina. El govern nacionalitza l’últim ferrocarril estranger al país: el Ferrocarril Central de Buenos Aires.

21 de maig de 1949. Els comunistes assetgen Xangai per terra, mar i aire (Guerra Civil Xinesa).

22 de maig de 1949. Bonn (Alemanya). Es promulga la Llei Fonamental de Bonn (constitució provisional de la República Federal d’Alemanya).

23 de maig de 1949. Bonn (Alemanya).es funda la República Federal d’Alemanya.

24 de maig de 1949. l’Unió Soviètica acaba amb el bloqueig de Berlín.

2 de juny de 1949. Transjordania passa a denominar-se oficialment Jordània.

8 de juny de 1949. Estats Units. Un gran nombre de personalitats són incloses en un informe com a membres de el Partit Comunista.

8 de juny de 1949. Es publica la novel·la 1984 de George Orwell.

20 de juny de 1949. Argentina. El president Juan Domingo Perón decreta que les universitats nacionals d’aquest país siguin gratuïtes per als habitants d’Argentina i de tots els països llatinoamericans.

24 de juny de 1949. Pachuca de Soto (Mèxic). Inundació que significa la pitjor tragèdia en la història d’aquesta localitat.

1 de juliol de 1949. Índia s’uneixen dos estats monàrquics, Cochin i Travancore, i es converteixen en l’estat de Thiru-Kochi (que més tard es reorganitzarà com l’estat de Kerala).

1 de juliol de 1949. Filipines. Es crea el municipi de Padada a la província de Davao del Sud.

19 de juliol de 1949. Laos obté la independència de França.

21 de juliol de 1949. Canton (Xina). Un magatzem de municions del mercat negre esclata ocasionant 120 morts.

27 de juliol de 1949. Washington (EEUU). Es ratifica el Pacte Atlàntic.

27 de juliol de 1949. Havilland DH.106 Comet és el primer avió comercial de reacció en volar.

5 d’agost de 1949. Ambato (Equador). Un terratrèmol de 6,8 provoca la mort de 3000 persones.

6 d’agost de 1949. Xile. Pepo crea la sèrie d’historietes còmiques Condorito.

8 d’agost de 1949. Bhutan s’independenditza de l’Imperi britànic.

12 d’agost de 1949. Ginebra (Suïssa). Se celebren els Convenis de Ginebra, pedra angular de el dret internacional humanitari.

14 d’agost de 1949. RDF. Alemanya. Els demòcrata-cristians -dirigits per Konrad Adenauer- guanyen les eleccions.

14 d’agost de 1949. Afusellen el president de la República de Síria, Husni Zaim, i el president de Consell, Bazari

16 d’agost de 1949. Equador. Un terratrèmol provoca 3000 víctimes.

16 d’agost de 1949. Santiago de Xile, els carrabiners reprimeixen una manifestació entre el 16 i 17 d’agost -amb motiu de l’alça de la valor de l’transport col·lectiu en 20 centaus de pes (una “chaucha”) (Revolta de la chaucha).

El 18 d’agost de 1949. Herzogenaurach (Alemanya) Fundació de la marca Adidas.

24 d’agost de 1949 . Entra en vigor el tractat que estableix l’OTAN.

29 d’agost de 1949. Semipalatinsk (Kazakhstan). La Unió Soviètica detona la seva primera bomba atòmica (la vuitena en la Història humana), amb el nom clau RDS-1 (Primer Llampec). Els espies nord-americans l’havien anomenat Joe-1

12 de setembre de 1949. A Alemanya es proclama la República Federal Alemanya.

13 de setembre de 1949. l’ONU acorda posar sota el seu control Jerusalem.

21 de setembre de 1949. Salta (Argentina) Primer exemplar del diari El Tribuno.

27 de setembre de 1949. La primera sessió plenària de l’Assemblea Popular Nacional de la Xina aprova el disseny de la bandera de la República Popular de la Xina.

1 d’octubre de 1949. Mao Zedong proclama la República Popular de la Xina.

7 d’octubre de 1949. Es forma la República Democràtica Alemanya.

16 d’octubre de 1949. Grècia. Nikolaos Zachariadis, líder de el Partit Comunista de Grècia, anuncia un «cessament de foc» temporal. Acaba la Guerra Civil Grega.

22 d’octubre de 1949. Visita a portugal del dictador espanyol Francisco Franco.

31 d’octubre de 1949. Filipines. Un tifó causa 975 morts i deixa sense llar a 20 000 persones.

7 de novembre de 1949. Costa Rica. S’aprova la Constitució.

15 de novembre de 1949. Índia. Nathuram Godse i Naraian Apte són executats per l’assassinat de Majatma Gandhi.

16 de novembre de 1949. Bèlgica. Un grup d’estudiants va ocupar el Castell dels Comtes de Gant per protestar contra l’augment de preu de la cervesa i l’abolició dels cascs blancs a la policia.

22 de novembre de 1949. Argentina. El president Juan Domingo Perón publica el decret que ordena que les universitats nacionals d’aquest país seran gratuïtes per als habitants d’Argentina i de tots els països llatinoamericans.

24 de novembre de 1949. A Gran Bretanya es promulga la Iron and Steel Act (Llei de l’ferro i l’acer), per la qual es nacionalitza la indústria siderúrgica.

2 de desembre de 1949. La Unesco declara el Dia Internacional per a l’Abolició de l’Esclavitud.

7 de desembre de 1949. Guerra Civil Xinesa. El govern de la República de Xina es trasllada des Nanking a Taipei (a l’illa de Taiwan).

13 de desembre de 1949. Israel. Es crea l’Institut per a la Coordinació de la Seguretat, germen de l’Agència Israeliana d’Intel·ligència “Mossad”.

13 de desembre de 1949. Knéset vota per situar la capital d’Israel a Jerusalem.

25 de desembre de 1949. Argentina. Juan Domingo Perón (President) incrementa la lluita contra la premsa de l’oposició, prohibint diversos periòdics.

27 de desembre de 1949. Països Baixos reconeix la independència d’Indonèsia.

29 de desembre de 1949. Hongria. Es nacionalitzen les empreses de més de 10 empleats.

Fonts: Efemerides20, la Vanguardia, Wikipedia, OnThisDay, hechoshistoricos, la Prensa Perú, artesadesegre.cat, recercat.cat

Es mantindrà una recepció per la tarda, el mateix dia 10 de Novembre de 2020 al tanatori Municipal de Lleida, La Lleidatana, Sala 5, de 17 a 20h.

La cerimònia (responsori) de comiat, es cel·lebrarà al Santuari de Santa Tereseta de Lleida, demà dimecres 11 de novembre, a les 10.30h.

L’enterrament s’efectuarà el mateix dia, a la població de Vernet.

Es prega a totes les persones que assisteixin, que prenguin les mesures indicades pel departament de Salut, per tal de mantenir tots els protocols de seguretat davant el COVID-19.

FOTOS ARTISTES I PEL·LICULES FETES PELS GERMANS GÓMEZ I EXPOSICIONS

ARTICLES GERMANS GÓMEZ

GUERRA CIVIL

Pont nou

Pont vell i nou

En el Ple de l’Ajuntament d’Artesa del passat 8 d’agost, es va aprovar per majoria absoluta (amb l’única abstenció del regidor socialista) el projecte d’una variant que va des de la sortida del pont de Vernet, passant per l’horta a l’alçada de darrere del Camp de Futbol, fins a sota de Cal Riera (prop del Senill), on acaba amb una rotonda que enllaçarà cap al carrer Jesús Santacreu. L’Ajuntament ha demanat una subvenció del 50% al Fons d’ajudes europees del Pla FEDER 2000-2006, la qual cosa vol dir que serà una realitat durant aquest període. Aquesta variant facilitarà l’accès cap a les poblacions de Vernet, Baldomar, Clua (també Vall d’Ariet) i Alòs de Balaguer.

Segons manifestacions de l’alcalde Jaume Campabadal al diari Segre (22/07/2000) aquest projecte es justifica per “la necessitat que hi ha de traure el trànsit de vehicles pesants del centre del poble i facilitar el treball dels mateixos vehicles que han de passar per accessos i carrers molt estrets i molt dificultosos per a vehicles de gran tonatge” i que “ja en l’actualitat els vehicles que van d’Artesa de Segre a la zona de Baldomar o Alòs de Balaguer han de creuar els carrers del centre d’Artesa i, si el seu tonatge els ho impideix, han de donar la volta pel Pont d’Alentorn i fer 6 km més de recorregut”.

No obstant, bastants dels 27 afectats per les expropiacions que suposa aquest projecte, que han estat convocats a dues reunions informatives en aquests darrers mesos, sembla que no veuen amb massa bons ulls aquesta variant per afectar els seus interessos particulars.

El projecte, que ha estat realitzat pels tècnics de la Diputació de Lleida, té un pressupost de poc més de 59 milions de ptes., als quals caldrà afegir el cost de les expropiacions. La carretera tindrà 7 m d’amplada i 1 m de voral per banda. La seva longitud serà d’1 km aproximadament. Per a la seva execució, caldrà construir un pont sobre la “secla” al seu pas per l’horta d’Artesa. S’ha previst que, en un futur, es faci també un pont nou sobre el Segre i que l’actual pont de Vernet pugui ser només per als vianants. En una altra fase, la variant podria enllaçar des de la rotonda on ara acabarà fins a la C-1313, tot i que el lloc per on hauria de passar no està definit.

Finalment, aprofitem per aclarir, a rel de comentaris populars que s’han escoltat darrerament, que aquesta no és la variant de la C-1313 que en un futur haurà d’esquivar Artesa per darrere el Castellot i que, de moment, no se sap quan es farà.

• gener 2021
• novembre 2020
• gener 2020
• desembre 2019
• desembre 2017
• novembre 2017

Aclariments sobre el Polígon

La Granja. 1900-1910

Estem davant de la foto més anti- ga que hem trobat d’aquest em- blemàtic casalot artesenc. Encara que la imatge, avui centenària, cor- respon a principis del segle passat, podria assemblar-se molt a l’aspecte dels últims anys del segle XIX.

La grandària, les dimensions colos- sals de l’edifici donaven per a tot. La seva funcionalitat estava perfectament estructurada. Era la típica masia cata- lana, que estava situada al costat de la finca pairal i als afores del poble.

A més de cereals i fruits del camp, s’autoproveïa. Sembla que tenia corral a l’esquerra i potser un hort a la dreta, i una planta soterrània on hi ha unes vol- tes de canó construïdes amb pedra que conformen el celler, on se suposa que es feien el vi de l’any. Ho menaven els masovers o encarregats d’ocupar-se de la masia tot l’any. Al celobert central s’hi deixaven els carruatges i els estris del camp, que també es guardaven al fons, on hi havia les quadres dels ani- mals.

Amb cal Don Juanito, eren les dues cases fortes del poble i estaven situades fora vila, a tocar, però un poc apartades.

Generalment el amos vivien a Barcelona. Als estius, de vegades tota la temporada de segar i batre –que era llarguíssima– i el temps de sembrar, collir ametlles i olives, es quedaven llar- gues temporades al poble, coincidint amb els mesos de clima més benigne.

No hi havia cotxes, per la qual cosa el desplaçament de Barcelona a Artesa es feia amb tartana, amb animals de tir. Quan els amos arribaven amb la cana- lla i tota la família, s’organitzava un gran rebombori. La notícia corria per tot el poble, ja que en aquells temps la gent planera tenia un gran respecte pels amos de les finques i de les cases pai- rals.

Els pagesos no treballaven a hores, sinó a jornal, que de vegades era de sol a sol. El temps i la pressa no tenia el sentit d’avui dia, ni pel viatger ni per la gent sedentària del poble. Així és que el trajecte des de Barcelona podia du- rar alguns dies. Tota activitat tenia un ritme més calmós.

Els masovers –generalment una fa- mília– eren la gent de confiança de l’amo i els que feien la feina. Des de preparar la casa per l’arribada dels amos, tenir cura dels horts i corrals, ali- mentar i ocupar-se dels animals de tre- ball, fins a cuinar, matar els animals… En fi, portaven la veu cantant pel que fa a la feina normal de la masia i de les finques. A més, gaudien d’un tracte de deferència i remunerat per part de la mestressa; en aquest cas, la senyora Maria Anzizu.

Mentre que la família dels mitgers vivien a la planta baixa, els amos vivi- en a les amples dependències de la planta noble.

Tant la mestressa com la seva famí- lia eren molt devots de la Mare de Déu de Salgar i asseguren que des de l’entrada s’albirava el santuari.

El carrer Maria Anzizu, la plaça de l’Ajuntament, la zona del Camp de Fut- bol i tot el turó fins al carrer Jesús Santacreu era tot un camp d’oliveres tancat i no hi havia cap edifici.

A la foto, s’hi veu algunes gallines, uns nens i un senyor amb “canotier”, que era el distintiu de la gent benes-

tant. Mentre que els pagesos acostuma- ven al calçar tot temps polaines.

L’edifici era impactant comparat amb els altres d’Artesa de l’època. Pel seu aspecte compacte i l’amplària dels murs, era una casa fortificada. Com a element característic de la masia, cal destacar el pati central cap on s’orien- taven les dependències. Aquesta tipo- logia constructiva s’emprava en les edi- ficacions romanes. Tot estava pensat en un sentit de funcionalitat, l’amplada dels murs donava una protecció tèrmi- ca, tant a l’hivern com a l’estiu.

A la façana, construïda amb maço- neria de pedra treballada, hi destaca el ritme de finestres amb arcuació a la planta sotacoberta, així com tot el rà- fec de coberta construït amb filades de totxo massís. Damunt la portalada prin- cipal, s’hi trobava la finestra-mirador de l’estança noble de la masia.

La imatge recull l’esplendor d’un temps passat, la serenor i bellesa d’un antic casal artesenc, avui bastant malmès.

Bartomeu Jové i Serra Foto cedida per Domingo Aldavó