Vernet (Artesa de Segre)

Vernet (Artesa de Segre)

Aquest poble i la seva bona gent,  formen una part molt important de la meva vida on hi tinc molts bons records. Hi vaig viure fins els 16 anys aproximadament.

la Palanca – Historia Vernet

Els meus records comencen a partir de la foto on hi ha la meva mare amb mi de bebé als seus braços (foto 09)… El meu lloc de naixement és Artesa de Segre i la meva infantesa la passo al petit poble de Vernet (al costat del poble d’Artesa de Segre), a la casa de cal Pere (foto 02) que va ser construïda pel meu padrí Pere (pare del meu pare Marcel·lí).

La va fer amb molts pocs recurssos i amb les seves mans pedra a pedra, gràcies als seus coneixements. Es dedicava a ser pagès. Es va casar amb la meva padrina Marieta (foto 01) (mare del meu pare Marcel·lí), era una dona molt intel·ligent, tenia una germana que es deia Esperança (foto 16) que vivia a Cervera amb la resta de família.

De la unió dels meus padrins va néixer el Marcel·lí (el meu pare) el dia 11 de febrer de 1916, fill únic i per mi d’una gran sabiesa difícil de descriure. El meu pare sempre va tindre una valentia i un talent important, de ben jove va anar de voluntari republicà a la guerra on va acabar sent sargent de transmissions (passava el fil per terra amb la caixeta – centraleta de comunicacions de nit, (foto 69) cap als llocs on estaben els de l’altra posició). Va passar per França, Alemanya i Bèlgica, on va ser refugiat i va aprendre molt bé els idiomes i on va assolir uns coneixements molt importants.

D’allí va obtindre un Diploma de l’École Belge d’Aviculture (foto 116 i foto 117) i grans amics, que més tard li serviría per crear la GUIA DEL AVICULTOR (foto 115) des de la impremta de cal Pere.

Quan va poder tornar, es va casar amb la Maria (foto 08) (la meva mare), filla de Joan i Teresa, tenia dos germanes més (Conxita i Carme) (foto 24 i foto 05).

Es van casar el 24 d’octubre de 1947, més tard, a l’any 1949 neixeria jo. La Maria era una gran senyora, molt correcta i amb un tarannà molt interessant, tothom qui la coneixia volia passar estones al seu costat, era una dona que el poc que tenia li agradava compartir-ho. Encara recordo la olor del cafè que tant bé preparava per a totes les veïnes i altres visites que venien a casa de cal Pere de Vernet a veuren’s. Vaig créixer en un entorn humil però ple d’il·lusions i feliç, cada experiència que vivia hem va servir per formar-me. A cal Pere hi viviem la meva padrina Marieta, el meu pare Marcel·lí, la meva mare Maria i jo, no vaig poder conéixer al meu padrí Pere. De la banda de la meva mare Maria, no vaig poder conéixer a la meva padrina Teresa però si al meu padrí Joan, que era una gran persona i que tenia molt interès en ensenyar-me tot el que podia, era pedrer, teuler i pagès. Vivien a Vernet en una casa de lloguer que es deia “casa de la senyoreta”. Més tard, es van traslladar a viure en una casa d’Artesa de Segre. El meu pare Marcel·lí va crear una impremta després de la Guerra Civil a dins de cal Pere de Vernet, sense quasi diners però amb un bon grapat d’idees. Pocs eren els moments que tenia llum i amb molt poqueta potència. En aquesta impremta va néixer la GUIA DEL AVICULTOR (publicació mensual) i altres publicacions. Entre tots feiem que aquesta publicació surtís de forma puntual cada mes, amb moltes informacions de molts tipus i amb anuncis.

De fet, encara ara es pot veure una referència a: https://www.todocoleccion.net/app/buscador?from=top&bu=guia+del+avicultor

Totes les informacions eren molt útils per a la gent que hi habia en aquells moments, ja que, allí trobaven tota mena de respostes i solucions als seus dubtes. Aquestes publicacions estaven nutrides per coneixements que habia assolit el meu pare durant el seu exili a les terres de França, Alemanya i Bèlgica. Al saber llegir i parlar en aquells idiomes, podia extreure informacions de llibres d’allí, ja que, anaven més avançats.

Tinc molts records de tots els moments i anys que vaig estar vivint a Vernet: visites de familia i amics, moments amb veïns, anècdotes amb amics i amigues de la meva edat, companys de col·legi, mestres, experiències amb padrins del poble, … etc

Recordo molt aquelles visites dels meus cosins Manelet i Chitina, Lluís, tieta Conxita i tiet Manel, la meves cosines Montse Gómez i germà, Anna i el seu germà, el meu cosí germà Jordi Jubete, la meva cosina Salvadora, els meus tiets Carme i Poli, Conxita i Manel, Frederic Gómez,…etc també moltes estones agradables amb la meva estimada i recordada Neus Farré amb la seva filla Leonor i el seu pare Antonio Terré. I molts records al costat dels veïns i veïnes del poble de Vernet, que tant s’apreciaben també els meus pares a tots.

Encara avui, hem sorprenc al pensar com s’ho feien els meus pares per sortir-se’n amb totes les publicacions que van fer.

Quan vaig créixer una mica més, el meu pare amb molt bon criteri, va plantejar a la meva mare, que pel meu bé, seria convenient traslladar-nos a Lleida ciutat. Així ho vam fer, sentint-ho molt, vam haber de vendre la casa de cal Pere, deixant molts i molts records. El meu pare es va ficar en contacte amb els familiars Arellano (molt estimats) per explicar-lis la situació i ells van ajudar-lo a entrar a treballar a C.O.P.A.G.A. (Cooperativa situada al Polígon Industrial el Segre), on hi estaria un grapat d’anys i s’encarregaria de fer tasques d’oficina i de fer la publicació BOLETÍN DE INFORMACIÓN C.O.P.A.G.A. LERIDA. Amb tristesa però alhora il·lusió i amb els diners de la venda, ens vam traslladar a Lleida, en una casa del carrer Francesc Molí, núm. 3. Era una caseta senzilla però amb prou espai per ficar la impremta dels meus pares. Allí, vam conéixer, la que seria una gran amiga, la senyora Antònia. Era una gran veïna amb la que de seguida ens vam entendre. Anavem a comprar just al davant, a la botiga de la nostra també recordada i apreciada, senyora Fidela. Com que jo ja tenia edat per començar a treballar, amb el meu pare, vam anar a buscar-me feïna. Per sort, un dia vam entrar a Casa Fregola i allí hem van oferir treballar netejant màquines d’escriure i altres tasques relacionades amb la botiga. Vaig estar pocs anys però vaig poder conéixer a molta gent de molts llocs, tots hem van tractar sempre bé. Durant aquests anys, vaig conéixer la que seria la meva dona, l’Ascensió, una persona molt senzilla i bona amb la que treballaria més endavant en l’Edifici Lleida i tindria dos fills, el Xavi i la Noemi. Després del Fregola vaig començar a treballar a Casa Estruch del carrer Major de Lleida, també netejant màquines d’escriure. Hem va servir per perfeccionar coneixements anteriors i vaig estar molt agust. Més tard vaig començar a treballar a la Delegació de Informació i Turisme, aquí vaig conéixer una gran persona, el senyor Ernesto Corbella Albiñana (Secretari de la Delegació i desprès Alcalde de Lleida). Li vaig suggerir fer una guía de la ciutat i província de Lleida, li va sorprendre però va accedir, així que, vaig ficar-me en marxa per tirar aquella idea endavant. Va coincidir que hem va tocar anar a Alcalá de Henares a fer la mili (foto 102). Era cabo primer (foto 103) i recordo moltíssimes anecdòtes, entre d’altres cosses, aprofitava les màquines d’escriure que hi habia per passar a net les fitxes de la que més tard seria la publicació GUIA COMERCIAL – TURISTICA DE LERIDA Y PROVINCIA – 1973.

Durant els permisos que tenia, recordo anar amb el sis-cents per tots els pobles a buscar la informació que quedaría reflectida en la GUIA. Abans d’imprimir-la, l’habiem venut a empreses i particulars per lots d’exemplars, anavem a reunir-nos amb els interessats i els hi ensenyavem un montatge que habiem creat en forma de llibre, del que seria la GUIA i a on ficavem un anunci de la seva empresa en exclusiva per a que veiessin quin seria l’impacte, per tant, quedaven tant sorpresos de la forma tant novedosa que utilitzàvem que decidien comprar-ho abans de veure-ho fet. Majoritariament eren entitats bancàries que ho compraven per regalar-ho als seus clients. Les vendes anticipades van anar molt bé. Va ser en aquells moments que hem va sorgir la possibilitat de dur com a Gerent l’Edifici Lleida (propietat de INMUEBLES EN RENTA, S.A.), per part de l’entranyable senyor Carcasona i m’hi vaig ficar de ple. Jo tenia 23 anys i l’edifici s’estava construïnt, així que tot estava per fer. Aquí vaig poder conéixer a moltes famílies, ja que, hi ha 163 vivendes i era totalment de lloguer, a part de plantes comercials i pàrquing. A les plantes comercials, anomenades SHOPPING CENTER RONDA, es van ficar moltes botigues i comerços variats, com: Buffette lliure, rellotgeria, self-service, fotografia, verduleria, pastisseria, restaurant-cafeteria-bar, electrodomèstics, estanc, roba, quiosc, bingo, supermercat, perfumeria, carnisseria, ferreteria, làmpades i qüestió elèctrica, perruqueria, entitat bancària … etc Va ser el primer centre comercial de Lleida i província. El quiosc que hi habia a la part central de dins del Shopping el duia el meu pare. De seguida que li vaig plantejar li va agradar la idea, ja que, d’alguna forma era com tornar a estar a prop del món de la impremta i publicacions. Així doncs, els meus pares estaben molt contents de viure a l’edifici i dur el quiosc. A la oficina de l’edifici hi treballava la meva dona Ascensió com a secretària. Des de la oficina es duia un control exhaustiu de la seguretat de tot l’edifici i s’atenia a totes les persones. Molts membres de la meva família hi ha viscut i actualment hi seguim vivint.

Això es un resum i d’alguna forma, un reconeixement i agraïment a totes i cadascunes de les persones que han format part de la meva vida.

Us animo a visitar les següents pàgines webs: www.artesadesgre.net – www.lapalanca.cat

Galeria Vernet (Artesa de Segre)

Detalls…

Vernet és una entitat de població del municipi d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. El poble és a la dreta del riu Segre, a mig camí de la carretera que uneix el cap del municipi amb Baldomar, a l’oest del terme municipal. L’any 1034 Vernet fou conquerit per Arnau Mir de Tost. El 1204 resta a mans de Guerau IV de Cabrera i des del 1387 esdevé propietat del marquesat de Camarasa. Fins a l’any 1920 formà part administrativament de Baldomar.

TOSSAL DE VERNET

Llocs d’interès: El castell de Vernet

El castell de Vernet construït i esmentat al segle XI es troba en bon estat de conservació. Al segle XVI s’inicià la construcció de cases al voltant. Té una planta rectangular, a diferència dels castells de l’època, on a les terres de frontera eren predominants les torres de planta circular. És declarat bé cultural d’interères local.

Llocs d’interès: Santa Maria de Vernet

Santa Maria de Vernet és una església romànica d’una sola nau i coberta amb volta de canó. Conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau. Construïda a finals del segle XII, apareix esmentada l’any 1151 com a possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona. Amb diversos afegits durant la seva història, fou restaurada el 1964.

Temple modificat d’una nau amb capelles i sagristia afegides. Volta de canó. Absis tapiat exteriorment per construccions adossades. La porta a ponent sense cap detall ornamental. El cor s’il·lumina per una finestra espitllerada amb arc de mig punt. El campanar de cadireta, descentrat, ha estat restaurat amb neteja d’afegits. L’arrencament d’una de les voltes que devia formar un porxo o un cos adossat al lateral es conserva a la façana de migjorn. Una campaneta amb les restes d’un obús que penja a l’espadanya.

El lloc fou conquerit per Arnau Mir de Tost el 1034. L’any 1204 pertanyia a Guerau de Cabrera. Des del 1387 fou del marquesat de Camarasa.

Història sobre església de Vernet i l’obús utilitzat en el campanar:

Història sobre l’església de Vernet i l’obús

Descarrega l’arxiu en format PDF

https://youtu.be/uqDPHzBiCig

RODATGE TV3 – CAMPANA OBUS

Els periodistes de TV3, Eduard i Juliana, entrevistant al Sr. Samarà al lloc exacte on va trobar l’obús

Església

Agafem la carretera direcció a Baldomar. A 1,5 kilòmetres trobem el nucli de Vernet sobre un turó a la riba dreta del Segre i dominat per l’antic castell.

Referenciat ja al s. XI hi resta la torre envoltada per habitatges fets en època moderna. És un edifici notable, no tan sols per l’estat de conservació, sinó perquè té una planta rectangular, en un moment en què, a les terrres de frontera eren predominants les torres de planta circular.

L’església dedicada a Santa Maria a la plaça la costat del castell la tenim documentada per primera vegada al 1151 com a possesió de la canónica de Solsona. És un edifici d’una sola nau amb volta de canó que conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau. Visita obligada darrera el poble són els Trulls de Vernet. A primer cop d’ull sembla que es tracti de petites cabanes fetes pels pagesos per guardar eines però en realitat són trulls, construccions que servien per elaborar vi i que eren excavats a la roca. Això fa palès el passat vinícola de la zona que actualment es torna a recuperar. A l’arribar Vernet trobem la “Palanca de Vernet”. Antigament era l’únic vincle de comunicació més o menys ferm entre les dues ribes del Segre, entre Artesa i els altres cinc pobles de l’altre costat. Segles enrere hi havia una barca amb cordes a Salgar, que ens diuen que era de peatge. Estem parlant de Vernet, Baldomar, Alòs de Balaguer, Clua i la Vall d’Ariet,que llavors estaven bastant poblats.

La gent es desplaçava a peu amb facilitat i depenien d’Artesa en aspectes comercials. Si bé en aquella època, a pagès, la gent acostumava a autoproveir-se, a fer-se l’hortet i el corral per ells mateixos. No anaven massa a les botigues de queviures ni a allò que avui entenem per carnisseries, i els supermercats estaven encara a anys llum. De vegades tenien una certa dificultat, que ja era habitual, en passar mercaderies i persones de banda a banda del Segre. Hi havia gent malalta que precisava de venir a Artesa al metge, o era el mateix metge que havia de passar a visitar una urgència a l’altre costat. De vegades bufava el vent i les taules que feien de pont es movien massa. Val a dir que sense pantans ni preses reguladores, el Segre en aquells anys baixava molt cabalós, de manera que la remor de l’aigua i la considerable amplada del riu feien una certa frisança al moment de passar-lo per un pontet tan feble.

Aquelles fustes eren tan febles i poc consistents que no hi podia passar un carro (ni tan sols un carretó) i si passava un animal havia de ser amb molta cura. Quan a Alòs o Baldomar s’havia de carregar un camió de patates, els pagesos amb animals de càrrega les portaven fins a la punta del pont, les apilaven i desprès passaven els sacs, un a un, al coll fins al camió.

Aquesta Palanca no estava situada on avui hi ha el pont, sinó a uns 100 metres aigües amunt, tot recte del camí de l’horta d’avui (la carretera o camí no torcia a l’esquerra com ara sinó que passava recte per la mata de cal Mata). Era just al lloc on als anys 70 el jovent hi va construir un trampolí que va durar sols fins la riuada de 1982. En aquest lloc hi va haver durant anys el rentador de Vernet. Dins la seva rusticitat i senzillesa, tenia un cert encant. Era semblant a altres palanques antigues que es van establir al llarg del Segre per a comunicar-se i pel trasllat de persones i mercaderies a les dues bandes.

Actualment la zona de la Palanca es una zona d’esbarjo amb barbacoes i zona picnic.

Llocs d’interès: Els Trulls de Vernet

Els Trulls de Vernet són contruccions de forma cúbica fetes de pedra i fang als que s’accedeix a través d’una porta de fusta. Representava un gran esforç per ser excavat a la pedra perquè dues de les seves característiques més importants són la compactabilitat i impermeabilitat. A diferència del trull tradicional, aquests es dedicaven al procés de vinificació 

Fa molts anys, el meu padrí Joan Siguan (d’Alòs) a Vernet, just al costat del barranc i a la zona de l’argilera, es dedicava al món de la teuleria (l’estufa). El seu forn tenia dues boques. Tinc bons records de com el meu padrí feia les teules amb molta cura i dedicació. Puc recordar com corriem en els moments que s’atansava la pluja o molta boira, per tal d’evitar que les teules que s’estaven aixugant, es mullessin.

Galeria 2019

Incorporo unes imatges més de la meva infantesa a Vernet i Artesa de Segre, algunes amb familiars molt propers i estimats.

GUIA DEL AVICULTOR

Aquesta guia estava feta totalment a la impremta de Vernet a dins de Cal Pere. L’autor i editor: Marcelino Pijuan Grau (el meu pare) i la caixista de la impremta: Maria Siguan Pedra (la meva mare). Tot i ser petit, jo també hi col·laborava.

A dins de la casa del poble de Vernet que va fer el meu padrí Pere amb l’ajuda de la meva padrina Marieta, amb pocs mitjans i encara menys, diners, el meu pare Marcel·lí i desprès de la Guerra Civil Espanyola, va crear la impremta que va permetre dur a terme la creació del que serien unes publicacions d’avicultura i altres temes relacionats, molt útils i interessants per moltes persones que s’hi van subscriure. La publicació mensual feta lletra a lletra, amb un componedor de mà, es deia “GUÍA DEL AVICULTOR” on hi treballàvem tots tres, el meu pare (autor i editor), la meva mare (caixista i correctora d’impremta i jo uns anys desprès, fent el que bonament podia (caixista/impressor amb pedal i dibuixant), ja que, era molt jovenet. En aquesta guia, hi havien molts articles variats informatius i d’aprenentatge, dibuixos, anuncis de diferents llocs i conceptes, consells, … etc. El meu pare havia après moltíssim durant el seu exili a Alemanya, França i Bèlgica, en els moments de la Guerra Civil Espanyola, on hi va anar com a voluntari republicà català i va arribar a ser sergent de comunicacions.

A banda d’aquesta Guia, va fer altres publicacions com: Consultor Avícola, Patos de Puesta i Curso Práctico de Avicultura, entre d’altres.

Tot va ser possible, gràcies a l’esforç dels meus pares.

Galeria

GUIA DEL AVICULTOR NUM. 146

GUIA DEL AVICULTOR NUM. 108

GUIA DEL AVICULTOR NUM. 1

DOCUMENTACIÓ IMPORTANT OFICIAL

Boletín Informativo C.O.P.A.G.A.

L’autor va ser  Marcelino Pijuan Grau (el meu pare). Era una publicació mensual que feia  relacionada amb informació avícola molt interessant i útil en aquells moments. Disposava d’un Diploma de l’Escola Belga d’Avicultura, de l’any 1942.

El Marcel•lí amb una companya de feina al despatx de C.O.P.A.G.A.

Quan vam traslladar-nos a Lleida per iniciar una nova etapa, deixant allò que tant volíem al poble de Vernet, el meu pare Marcel·lí, va començar a treballar a C.O.P.A.G.A. gràcies a l’ajuda del tiet Arellano.

Tinc molt records també d’aquesta etapa i de la gent que m’envoltava en aquells moments. Era difícil deixar el poble per vindre a la ciutat, però per sort ens hi vam poder adaptar de seguida.

Gràcies a la feina a C.O.P.A.G.A., el meu pare Marcel·lí va tindre la oportunitat de desenvolupar les seves experiències i coneixements en la publicació mensual anomenada “C.O.P.A.G.A. LERIDA BOLETIN DE INFORMACION COOPERATIVA PROVINCIAL AVICOLA GANADERA ”, on es tractaven tots els temes i notícies sobre la avicultura i altres relacionats amb el món de l’agricultura.

En aquesta publicació, apareixien molts anuncis amb imatges i dibuixos, recomanacions, notícies, definicions, … etc. En aquell moment era molt interessant i útil per tota la gent.

Galeria

Edifici Lleida – Shopping Center Ronda

FOTO INICI APARTAT EDIFICI

Des de sempre, hi he estat vivint. Vaig començar quan encara s’estava construïnt (1974) i  sent el gerent durant molts anys en aquest edifici. Des de la oficina es van dur a terme els enllaços i control de les Emergències durant les riuades de 1982.

Aquest edifici va ser construït a l’any 1974, des de el seu inici jo hi vaig ser i poc a poc, tota la meva família. Han estat uns anys carregats d’experiències i on he pogut conèixer a grans quantitats de famílies, ja que, consta de 163 vivendes que eren de lloguer.

Des de la oficina que hi havia al primer pis de l’escala 5 del carrer Segrià, 30, es portava tot els control i atenció als veïns que vivien a l’Edifici. La part tècnica de la instal·lació del quadre, va dur-se a terme gràcies l’esforç i gran ajuda que vam fer conjunta entre un grup d’amics meus (Nadal, Rafa, Eusebi i Moreno). Jo era el gerent i la meva dona, Ascensió era la secretària/administrativa. A través del quadre de control podíem veure si els ascensors funcionaven correctament, es podia parlar amb les persones que havien quedat tancades a dins dels ascensors per ajudar-les de seguida, anant-les a buscar i activant el servei immediatament, avisava les 24 hores de qualsevol avaria en: ascensors, aigua, electricitat, calefacció (abans central), de comunicació i de seguretat. Des de la meva vivenda del mateix Edifici, també podia detectar i actuar davant de possibles problemes i avaries.

Aquest edifici va aconseguir el “I CONCURSO NACIONAL DE AUTOPROTECCIÓN PRIMER PREMIO PROVINCIAL INMUEBLES EN RENTA, S.A.” al gener de 1986.

 

Entrada carrer Segrià, 30 (Foto Maig 1991)

El meu pare Marcel·lí amb el suport de la meva mare Maria, vàren dur un quiosc de diaris i revistes situat a dins del Shopping Center Ronda (que era el centre comercial que hi havia als baixos de l’Edifici Lleida).

 

El meu pare Marcel•lí, la meva mare Maria, la meva dona Ascensió i el meu primer fill Xavi (al cotxet). Està feta a la cantonada de l’Edifici del carrer Segrià.

El meu tiet Poli i la meva tieta Carme, a l’any 1974 ja van deixar Artesa de Segre per vindre a viure a l’Edifici, on ell va treballar de conserge i ella l’ajudava en diferents activitats. El meu cosí Jordi també hi passava temporades.

Notes

FOTOS FAMILIA


LA MEVA SOGRA ASCENSIÓN ORTIZ AMB EL MEU FILL XAVI PIJUAN AL JUNY DE 1976


L’ASCENSIÓ AMB EL XAVI A LA NOSTRA CASA EDIFICI DE LLEIDA 5-5-3, JULIOL DE 1976


MARCEL·LÍ PIJUAN GRAU I MARIA SIGUAN PEDRA (ELS MEUS PARES)ABRIL 1970


MARIA SIGUAN PEDRA 11-OCT-1966


NAIXEMENT NOEMI PIJUAN_1


TORRE_1 JOAN PERE PIJUAN I NOEMI


VISTA DEL LATERAL-DARRERA DE CAL PERE DE VERNET DE FA MOLTS ANYS


XAVI I NOEMI A LA COMUNIÓ XAVI


XAVI I NOEMI AGOST 1986 ARTESA DE SEGRE


XAVI I NOEMI AL 5-5-2 JULIOL 1983


XAVI I NOEMI AL 5-5-2 PIS IAIOS NADALS 1983


XAVI NAIXEMENT NOEMI 1981


XAVI_KARATE


ANNA JUBETE I NOEMI PIJUAN SETEMBRE 1987


ASCENSIÓ, CARME SIGUAN, XAVI DIA NAIXEMENT NOEMI PIJUAN AGOST 1981_


ASCENSIÓ, JOAN PERE, XAVI DIA NAIXEMENT NOEMI PIJUAN AGOST 1981_


COMUNIÓ XAVI MAIG 1985 AMB NOEMI AL RESTAURANT LA VINYA


EL MEU FILL XAVI AL MARÇ 1981


JOAN PERE, ASCENSIÓ, XAVI I NOEMI AL 5-5-2 NOVEMBRE 1983


LA GRAN SENYORA ANTÒNIA EL DI COMUNIÓ XAVI AMB NOEMI AL RESTAURANT LA VINYA


LA MEVA MARE MARIA SIGUAN PEDRA 1973


EIAJRY~S


F68WWG~R


I4FAMV~T










































































































CAL PERE de Vernet

Dedicatòria especial del tiet Pere Siguan (mossèn) a la seva neboda, la meva mare Maria Siguan i al meu pare Marcel·lí Pijuan i a mi, des de els Estats units, gener de 1952.






GUÍA COMERCIAL-TURÍSTICA DE LÉRIDA Y PROVINCIA – 1973

Autors: Ernesto Corbella Albiñana i Joan Pere Pijuan Siguan. El Sr. Corbella fou alcalde de Lleida i molt apreciat per mi. Vàrem tindre la gran sort de poder vendre grans quantitats de guies fent lots.

Vam començar amb molta il·lusió però per la meva part, amb molts pocs recursos econòmics. Recordo que quan anava amb el Seat Sis-cents a informar-me a cada poble, per saber tots els detalls, trobava i vivia moltes anècdotes amb la gent de cada un dels llocs. A la mili m’enduia molta de la feina per passar a net, que més tard sortiria publicada.

Vam tindre la gran sort i encert de vendre les guies amb el mètode dels lots. Ens en anàvem a les diferents empreses (majoritàriament eren bancs) i amb un model (força precari, per cert) fet amb trossos de lletres i anuncis empegats (de cada una de les empreses que visitàvem), explicàvem que seria una obra molt interessant i ben feta, que els hi serviria per a que la gent veiés els seus anuncis i altres informacions d’interès. Així que era un triomf que les empreses vulguessin comprar-ho i pagar-ho en grans quantitats abans de veure-ho fet.

Guia-Comercial-Turística de Lérida y Provincia

Descarrega l’arxiu en format PDF (53 MB)

Montsec (Vilanova de Meià)

Aquí en aquestes muntanyes hi vaig passar uns molt agradables moments, junt amb la família i amics. Passavem llargues estones amb un gran amic i recordat, el pastor Joan a la seva cabanya.

El sr. Joan amb els meus fills juntament amb els dos gossos que tenia al Montsec.
La meva dona Ascensió, els meus fills amb el sr. Joan al davant de la nostra rulotte on passavem les nits al costat de la cabana del pastor.
El meu fill al costat de la cabana del pastor al març de 1978.
El sr. Joan amb les seves ovelles, va morir al juny de 1990.

Ascensió i Noemi al montsec cabana del pastor

Ascensió montsec cabana del pastorEl pastor Sr.Joan al montsec grans inundacions 1982

Un record molt especial al meu amic, Sr.Joan. El pastor de la cabana del Montsec.

Adreces per visitar

Activitats
El Montsec, Destí Turístic Starlight

http://www.montsec.cat

http://www.lleidatur.com/Turismo/Visita/el-montsec/179.aspx

https://surtdecasa.cat/pirineus/entorn/montsec-vista-docell-nord

http://www.trendelsllacs.cat/es/montsec

https://www.parcastronomic.cat/?lang=es

Guia Gràfica – Urbana de Lérida – 1974

Autors: Ernesto Corbella Albiñana i Joan Pere Pijuan Siguan. En aquesta guia apareixien: Serveis d’urgència, corporacions, òrgans oficials, monuments, espectacles, hosteleria, noms dels carrers, bancs, gran planell de la ciutat…etc

Felicitacions de Nadal

Des de fa molts anys, preparo una felicitació de Nadal per desitjar unes Bones Festes i un Feliç Any Nou …

Així que, com sempre … Bon Nadal i Feliç Any 2020 !!!

Ens plau fer-li patent els nostres desitjos de que gaudeixi amb els seus d’unes bones festes i en el nostre afany de cultivar els vincles de bona amistat, confiem en què el proper Any Nou ens portarà tota mena de ventures.

Joan Pere Pijuan Siguan & Maria Ascensió Ortiz Aisa
Xavi Pijuan Ortiz & Ester Ribot Montel, Marc.
Noemi Esther Pijuan Ortiz & Joan Blanch Solé, Jan i Abril.

Video

https://youtu.be/uEgDq7FrF0I
https://youtu.be/d9_L5TBmSF8

Casa Pijuan (Vilanova de la Barca) Niu metralladores/Refugi

A l’any 2015, dins del terreny que tenim familiar, al del terme de Vilanova de la Barca, vaig descobrir per sorpresa un niu de metralladores amb un llarg refugi defensiu de la Guerra Civil (1936-1939) de la Batalla del Front del Segre de l’exercit republicà. Vàrem decidir conservar i millorar tant l’interior com l’exterior.

Quan va estar totalment descobert de les pedres, terra i arrels, vàrem medir-lo per saber quina era la seva dimensió i poder preparar-nos per començar a fer els treballs de recuperació i millora. Es molt interessant veure de primera mà com aquestes persones que van passar la guerra en primera persona, podien fer aquestes construccions d’una forma tant útil i amb tants pocs mitjans.

VÍDEOS RELACIONATS AMB LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA:

http://www.rtve.es/alacarta/videos/80-anos-de-la-guerra-civil/maquinas-secretas-guerra-civil/399728/

Galeria

Protecció Civil i Emergències

Des de sempre he trobat molt important la tasca que duen a terme els diferents tipus de voluntariats, personalment jo sempre he estat vinculat amb temes de Protecció Civil. A l’any 1982 neix a Lleida la REMER (Red Radio Emergència), en formo part des de els seus inicis. A l’any 1984 vaig ser un dels fundadors de l’Associació de Col·laboradors de Protecció Civil de Lleida i Província (ACPCLLP).

Des de la oficina de l’Edifici Lleida (carrer Segrià, 30 1r 3a) es van dur a terme moltes de les comunicacions i contactes a través de les emissores dels radioaficionats i per telèfon, durant les greus inundacions que hi van haver a Lleida i província a l’any 1982 per part de membres de REMER. La oficina es va convertir en un centre de control amb continuades entrades i sortides tant de companys i bons amics com de veïns i altra gent que decidia pujar de forma voluntària per rebre suport i informació. La primera persona que hem va donar l’avís del problema que s’estava manifestar al seu poble (sortia aigua del clavegueram i d’una font, és a dir, un moviment inusual de l’aigua), va ser el meu bon company Ramón Escuder de la Seu d’Urgell. A partir d’aquí vaig rebre avisos de diferents zones, ressaltant les trucades per part de veïns del poble d’Artesa de Segre, així que, ens vam ficar en marxa per avisar a les autoritats del que estava passant i a les emissores de ràdio. Quan va arribar l’aigua a la ciutat de Lleida va deixar incomunicades a totes les persones que es trobaven a la zona propera al riu (des de el Pont Vell fins a la RENFE). Nosaltres vam estar durant tres dies de forma continuada tenint contactes des de la oficina.

Quan es va formar la REMER a Lleida, Red Ràdio Emergència, a l’any 1982, érem 15 persones de la ciutat i província. Va ser llavors quan des de el Ministeri de l’Interior – Direcció General de Protecció Civil, em van atorgar la Medalla al Mèrit de la Protecció Civil.

Per més informació: http://www.proteccioncivil.es

A l’any 1984 vaig ser un dels fundadors de L’Associació de Col·laboradors de Protecció Civil de Lleida i Província (ACPCLLP), és una associació sense ànim de lucre formada per voluntaris de Protecció Civil i membres associats que volen tindre una vinculació i col·laboració amb el món de la Protecció Civil. Actualment som moltes les persones que en formem part.

L’adreça web de la nostra Associació és:

http://www.proteccio-civil.org

CONSELLS I INSTRUCCIONS IMPORTANTS A SEGUIR

https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/web-infantil/material-de-proteccio-civil-per-a-nens/

https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/

CatalàEnglishEsperantoFrançaisGalegoDeutschEspañol