Llocs d’interès: Els Trulls de Vernet

Els Trulls de Vernet són contruccions de forma cúbica fetes de pedra i fang als que s’accedeix a través d’una porta de fusta. Representava un gran esforç per ser excavat a la pedra perquè dues de les seves característiques més importants són la compactabilitat i impermeabilitat. A diferència del trull tradicional, aquests es dedicaven al procés de vinificació 

Fa molts anys, el meu padrí Joan Siguan (d’Alòs) a Vernet, just al costat del barranc i a la zona de l’argilera, es dedicava al món de la teuleria (l’estufa). El seu forn tenia dues boques. Tinc bons records de com el meu padrí feia les teules amb molta cura i dedicació. Puc recordar com corriem en els moments que s’atansava la pluja o molta boira, per tal d’evitar que les teules que s’estaven aixugant, es mullessin.

Llocs d’interès: Santa Maria de Vernet

Santa Maria de Vernet és una església romànica d’una sola nau i coberta amb volta de canó. Conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau. Construïda a finals del segle XII, apareix esmentada l’any 1151 com a possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona. Amb diversos afegits durant la seva història, fou restaurada el 1964.

Temple modificat d’una nau amb capelles i sagristia afegides. Volta de canó. Absis tapiat exteriorment per construccions adossades. La porta a ponent sense cap detall ornamental. El cor s’il·lumina per una finestra espitllerada amb arc de mig punt. El campanar de cadireta, descentrat, ha estat restaurat amb neteja d’afegits. L’arrencament d’una de les voltes que devia formar un porxo o un cos adossat al lateral es conserva a la façana de migjorn. Una campaneta amb les restes d’un obús que penja a l’espadanya.

El lloc fou conquerit per Arnau Mir de Tost el 1034. L’any 1204 pertanyia a Guerau de Cabrera. Des del 1387 fou del marquesat de Camarasa.

Història sobre església de Vernet i l’obús utilitzat en el campanar:

Història sobre l’església de Vernet i l’obús

Descarrega l’arxiu en format PDF

https://youtu.be/uqDPHzBiCig

RODATGE TV3 – CAMPANA OBUS

Els periodistes de TV3, Eduard i Juliana, entrevistant al Sr. Samarà al lloc exacte on va trobar l’obús

Església

Agafem la carretera direcció a Baldomar. A 1,5 kilòmetres trobem el nucli de Vernet sobre un turó a la riba dreta del Segre i dominat per l’antic castell.

Referenciat ja al s. XI hi resta la torre envoltada per habitatges fets en època moderna. És un edifici notable, no tan sols per l’estat de conservació, sinó perquè té una planta rectangular, en un moment en què, a les terrres de frontera eren predominants les torres de planta circular.

L’església dedicada a Santa Maria a la plaça la costat del castell la tenim documentada per primera vegada al 1151 com a possesió de la canónica de Solsona. És un edifici d’una sola nau amb volta de canó que conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau. Visita obligada darrera el poble són els Trulls de Vernet. A primer cop d’ull sembla que es tracti de petites cabanes fetes pels pagesos per guardar eines però en realitat són trulls, construccions que servien per elaborar vi i que eren excavats a la roca. Això fa palès el passat vinícola de la zona que actualment es torna a recuperar. A l’arribar Vernet trobem la “Palanca de Vernet”. Antigament era l’únic vincle de comunicació més o menys ferm entre les dues ribes del Segre, entre Artesa i els altres cinc pobles de l’altre costat. Segles enrere hi havia una barca amb cordes a Salgar, que ens diuen que era de peatge. Estem parlant de Vernet, Baldomar, Alòs de Balaguer, Clua i la Vall d’Ariet,que llavors estaven bastant poblats.

La gent es desplaçava a peu amb facilitat i depenien d’Artesa en aspectes comercials. Si bé en aquella època, a pagès, la gent acostumava a autoproveir-se, a fer-se l’hortet i el corral per ells mateixos. No anaven massa a les botigues de queviures ni a allò que avui entenem per carnisseries, i els supermercats estaven encara a anys llum. De vegades tenien una certa dificultat, que ja era habitual, en passar mercaderies i persones de banda a banda del Segre. Hi havia gent malalta que precisava de venir a Artesa al metge, o era el mateix metge que havia de passar a visitar una urgència a l’altre costat. De vegades bufava el vent i les taules que feien de pont es movien massa. Val a dir que sense pantans ni preses reguladores, el Segre en aquells anys baixava molt cabalós, de manera que la remor de l’aigua i la considerable amplada del riu feien una certa frisança al moment de passar-lo per un pontet tan feble.

Aquelles fustes eren tan febles i poc consistents que no hi podia passar un carro (ni tan sols un carretó) i si passava un animal havia de ser amb molta cura. Quan a Alòs o Baldomar s’havia de carregar un camió de patates, els pagesos amb animals de càrrega les portaven fins a la punta del pont, les apilaven i desprès passaven els sacs, un a un, al coll fins al camió.

Aquesta Palanca no estava situada on avui hi ha el pont, sinó a uns 100 metres aigües amunt, tot recte del camí de l’horta d’avui (la carretera o camí no torcia a l’esquerra com ara sinó que passava recte per la mata de cal Mata). Era just al lloc on als anys 70 el jovent hi va construir un trampolí que va durar sols fins la riuada de 1982. En aquest lloc hi va haver durant anys el rentador de Vernet. Dins la seva rusticitat i senzillesa, tenia un cert encant. Era semblant a altres palanques antigues que es van establir al llarg del Segre per a comunicar-se i pel trasllat de persones i mercaderies a les dues bandes.

Actualment la zona de la Palanca es una zona d’esbarjo amb barbacoes i zona picnic.

Llocs d’interès: El castell de Vernet

El castell de Vernet construït i esmentat al segle XI es troba en bon estat de conservació. Al segle XVI s’inicià la construcció de cases al voltant. Té una planta rectangular, a diferència dels castells de l’època, on a les terres de frontera eren predominants les torres de planta circular. És declarat bé cultural d’interères local.

Galeria Vernet (Artesa de Segre)

Detalls…

Vernet és una entitat de població del municipi d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. El poble és a la dreta del riu Segre, a mig camí de la carretera que uneix el cap del municipi amb Baldomar, a l’oest del terme municipal. L’any 1034 Vernet fou conquerit per Arnau Mir de Tost. El 1204 resta a mans de Guerau IV de Cabrera i des del 1387 esdevé propietat del marquesat de Camarasa. Fins a l’any 1920 formà part administrativament de Baldomar.

TOSSAL DE VERNET

Celebració dels 25 anys de l’Edifici Lleida

En la celebració dels 25 anys de l’Edifici Lleida, la Comunitat de Propietaris, va fer un llibret on es recull la història de l’Edifici.

Durant els anys que he estat treballant en l’edifici he aplicat diferents tasques, ja que, en un lloc on hi ha tantes vivendes amb tantes persones diferents, 163 vivendes amb les plantes comercials i el pàrquing, sovint et trobes amb un bon grapat de variats assumptes.

A continuació veureu uns exemples on hi ha també esborranys de les notes informatives que feia arribar als veïns de l’edifici, per informar-lis dels assumptes d’interès.

Tenint en compte que ens aquells moments no existia la tecnologia que actualment disposem, molts dels dibuixos els feia jo a mà i componia el conjunt amb imatges i texts que feien més explicatives les notes. Aquestes, tenien molta acceptació per part dels veïns.

Galeria Edifici Shopping

Galeria Protecció Civil i Emergències

Recull fotogràfic amb moments emblemàtics, activitats i reconneixements a la tasca duta a terme amb Protecció Civil.

Vernet (Artesa de Segre)

Vernet (Artesa de Segre)

Aquest poble i la seva bona gent,  formen una part molt important de la meva vida on hi tinc molts bons records. Hi vaig viure fins els 16 anys aproximadament.

la Palanca – Historia Vernet

Els meus records comencen a partir de la foto on hi ha la meva mare amb mi de bebé als seus braços (foto 09)… El meu lloc de naixement és Artesa de Segre i la meva infantesa la passo al petit poble de Vernet (al costat del poble d’Artesa de Segre), a la casa de cal Pere (foto 02) que va ser construïda pel meu padrí Pere (pare del meu pare Marcel·lí).

La va fer amb molts pocs recurssos i amb les seves mans pedra a pedra, gràcies als seus coneixements. Es dedicava a ser pagès. Es va casar amb la meva padrina Marieta (foto 01) (mare del meu pare Marcel·lí), era una dona molt intel·ligent, tenia una germana que es deia Esperança (foto 16) que vivia a Cervera amb la resta de família.

De la unió dels meus padrins va néixer el Marcel·lí (el meu pare) el dia 11 de febrer de 1916, fill únic i per mi d’una gran sabiesa difícil de descriure. El meu pare sempre va tindre una valentia i un talent important, de ben jove va anar de voluntari republicà a la guerra on va acabar sent sargent de transmissions (passava el fil per terra amb la caixeta – centraleta de comunicacions de nit, (foto 69) cap als llocs on estaben els de l’altra posició). Va passar per França, Alemanya i Bèlgica, on va ser refugiat i va aprendre molt bé els idiomes i on va assolir uns coneixements molt importants.

D’allí va obtindre un Diploma de l’École Belge d’Aviculture (foto 116 i foto 117) i grans amics, que més tard li serviría per crear la GUIA DEL AVICULTOR (foto 115) des de la impremta de cal Pere.

Quan va poder tornar, es va casar amb la Maria (foto 08) (la meva mare), filla de Joan i Teresa, tenia dos germanes més (Conxita i Carme) (foto 24 i foto 05).

Es van casar el 24 d’octubre de 1947, més tard, a l’any 1949 neixeria jo. La Maria era una gran senyora, molt correcta i amb un tarannà molt interessant, tothom qui la coneixia volia passar estones al seu costat, era una dona que el poc que tenia li agradava compartir-ho. Encara recordo la olor del cafè que tant bé preparava per a totes les veïnes i altres visites que venien a casa de cal Pere de Vernet a veuren’s. Vaig créixer en un entorn humil però ple d’il·lusions i feliç, cada experiència que vivia hem va servir per formar-me. A cal Pere hi viviem la meva padrina Marieta, el meu pare Marcel·lí, la meva mare Maria i jo, no vaig poder conéixer al meu padrí Pere. De la banda de la meva mare Maria, no vaig poder conéixer a la meva padrina Teresa però si al meu padrí Joan, que era una gran persona i que tenia molt interès en ensenyar-me tot el que podia, era pedrer, teuler i pagès. Vivien a Vernet en una casa de lloguer que es deia “casa de la senyoreta”. Més tard, es van traslladar a viure en una casa d’Artesa de Segre. El meu pare Marcel·lí va crear una impremta després de la Guerra Civil a dins de cal Pere de Vernet, sense quasi diners però amb un bon grapat d’idees. Pocs eren els moments que tenia llum i amb molt poqueta potència. En aquesta impremta va néixer la GUIA DEL AVICULTOR (publicació mensual) i altres publicacions. Entre tots feiem que aquesta publicació surtís de forma puntual cada mes, amb moltes informacions de molts tipus i amb anuncis.

De fet, encara ara es pot veure una referència a: https://www.todocoleccion.net/app/buscador?from=top&bu=guia+del+avicultor

Totes les informacions eren molt útils per a la gent que hi habia en aquells moments, ja que, allí trobaven tota mena de respostes i solucions als seus dubtes. Aquestes publicacions estaven nutrides per coneixements que habia assolit el meu pare durant el seu exili a les terres de França, Alemanya i Bèlgica. Al saber llegir i parlar en aquells idiomes, podia extreure informacions de llibres d’allí, ja que, anaven més avançats.

Tinc molts records de tots els moments i anys que vaig estar vivint a Vernet: visites de familia i amics, moments amb veïns, anècdotes amb amics i amigues de la meva edat, companys de col·legi, mestres, experiències amb padrins del poble, … etc

Recordo molt aquelles visites dels meus cosins Manelet i Chitina, Lluís, tieta Conxita i tiet Manel, la meves cosines Montse Gómez i germà, Anna i el seu germà, el meu cosí germà Jordi Jubete, la meva cosina Salvadora, els meus tiets Carme i Poli, Conxita i Manel, Frederic Gómez,…etc també moltes estones agradables amb la meva estimada i recordada Neus Farré amb la seva filla Leonor i el seu pare Antonio Terré. I molts records al costat dels veïns i veïnes del poble de Vernet, que tant s’apreciaben també els meus pares a tots.

Encara avui, hem sorprenc al pensar com s’ho feien els meus pares per sortir-se’n amb totes les publicacions que van fer.

Quan vaig créixer una mica més, el meu pare amb molt bon criteri, va plantejar a la meva mare, que pel meu bé, seria convenient traslladar-nos a Lleida ciutat. Així ho vam fer, sentint-ho molt, vam haber de vendre la casa de cal Pere, deixant molts i molts records. El meu pare es va ficar en contacte amb els familiars Arellano (molt estimats) per explicar-lis la situació i ells van ajudar-lo a entrar a treballar a C.O.P.A.G.A. (Cooperativa situada al Polígon Industrial el Segre), on hi estaria un grapat d’anys i s’encarregaria de fer tasques d’oficina i de fer la publicació BOLETÍN DE INFORMACIÓN C.O.P.A.G.A. LERIDA. Amb tristesa però alhora il·lusió i amb els diners de la venda, ens vam traslladar a Lleida, en una casa del carrer Francesc Molí, núm. 3. Era una caseta senzilla però amb prou espai per ficar la impremta dels meus pares. Allí, vam conéixer, la que seria una gran amiga, la senyora Antònia. Era una gran veïna amb la que de seguida ens vam entendre. Anavem a comprar just al davant, a la botiga de la nostra també recordada i apreciada, senyora Fidela. Com que jo ja tenia edat per començar a treballar, amb el meu pare, vam anar a buscar-me feïna. Per sort, un dia vam entrar a Casa Fregola i allí hem van oferir treballar netejant màquines d’escriure i altres tasques relacionades amb la botiga. Vaig estar pocs anys però vaig poder conéixer a molta gent de molts llocs, tots hem van tractar sempre bé. Durant aquests anys, vaig conéixer la que seria la meva dona, l’Ascensió, una persona molt senzilla i bona amb la que treballaria més endavant en l’Edifici Lleida i tindria dos fills, el Xavi i la Noemi. Després del Fregola vaig començar a treballar a Casa Estruch del carrer Major de Lleida, també netejant màquines d’escriure. Hem va servir per perfeccionar coneixements anteriors i vaig estar molt agust. Més tard vaig començar a treballar a la Delegació de Informació i Turisme, aquí vaig conéixer una gran persona, el senyor Ernesto Corbella Albiñana (Secretari de la Delegació i desprès Alcalde de Lleida). Li vaig suggerir fer una guía de la ciutat i província de Lleida, li va sorprendre però va accedir, així que, vaig ficar-me en marxa per tirar aquella idea endavant. Va coincidir que hem va tocar anar a Alcalá de Henares a fer la mili (foto 102). Era cabo primer (foto 103) i recordo moltíssimes anecdòtes, entre d’altres cosses, aprofitava les màquines d’escriure que hi habia per passar a net les fitxes de la que més tard seria la publicació GUIA COMERCIAL – TURISTICA DE LERIDA Y PROVINCIA – 1973.

Durant els permisos que tenia, recordo anar amb el sis-cents per tots els pobles a buscar la informació que quedaría reflectida en la GUIA. Abans d’imprimir-la, l’habiem venut a empreses i particulars per lots d’exemplars, anavem a reunir-nos amb els interessats i els hi ensenyavem un montatge que habiem creat en forma de llibre, del que seria la GUIA i a on ficavem un anunci de la seva empresa en exclusiva per a que veiessin quin seria l’impacte, per tant, quedaven tant sorpresos de la forma tant novedosa que utilitzàvem que decidien comprar-ho abans de veure-ho fet. Majoritariament eren entitats bancàries que ho compraven per regalar-ho als seus clients. Les vendes anticipades van anar molt bé. Va ser en aquells moments que hem va sorgir la possibilitat de dur com a Gerent l’Edifici Lleida (propietat de INMUEBLES EN RENTA, S.A.), per part de l’entranyable senyor Carcasona i m’hi vaig ficar de ple. Jo tenia 23 anys i l’edifici s’estava construïnt, així que tot estava per fer. Aquí vaig poder conéixer a moltes famílies, ja que, hi ha 163 vivendes i era totalment de lloguer, a part de plantes comercials i pàrquing. A les plantes comercials, anomenades SHOPPING CENTER RONDA, es van ficar moltes botigues i comerços variats, com: Buffette lliure, rellotgeria, self-service, fotografia, verduleria, pastisseria, restaurant-cafeteria-bar, electrodomèstics, estanc, roba, quiosc, bingo, supermercat, perfumeria, carnisseria, ferreteria, làmpades i qüestió elèctrica, perruqueria, entitat bancària … etc Va ser el primer centre comercial de Lleida i província. El quiosc que hi habia a la part central de dins del Shopping el duia el meu pare. De seguida que li vaig plantejar li va agradar la idea, ja que, d’alguna forma era com tornar a estar a prop del món de la impremta i publicacions. Així doncs, els meus pares estaben molt contents de viure a l’edifici i dur el quiosc. A la oficina de l’edifici hi treballava la meva dona Ascensió com a secretària. Des de la oficina es duia un control exhaustiu de la seguretat de tot l’edifici i s’atenia a totes les persones. Molts membres de la meva família hi ha viscut i actualment hi seguim vivint.

Això es un resum i d’alguna forma, un reconeixement i agraïment a totes i cadascunes de les persones que han format part de la meva vida.

Us animo a visitar les següents pàgines webs: www.artesadesgre.net – www.lapalanca.cat

Galeria Vernet (Artesa de Segre)

Detalls…

Vernet és una entitat de població del municipi d’Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera. El poble és a la dreta del riu Segre, a mig camí de la carretera que uneix el cap del municipi amb Baldomar, a l’oest del terme municipal. L’any 1034 Vernet fou conquerit per Arnau Mir de Tost. El 1204 resta a mans de Guerau IV de Cabrera i des del 1387 esdevé propietat del marquesat de Camarasa. Fins a l’any 1920 formà part administrativament de Baldomar.

TOSSAL DE VERNET

Llocs d’interès: El castell de Vernet

El castell de Vernet construït i esmentat al segle XI es troba en bon estat de conservació. Al segle XVI s’inicià la construcció de cases al voltant. Té una planta rectangular, a diferència dels castells de l’època, on a les terres de frontera eren predominants les torres de planta circular. És declarat bé cultural d’interères local.

Llocs d’interès: Santa Maria de Vernet

Santa Maria de Vernet és una església romànica d’una sola nau i coberta amb volta de canó. Conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau. Construïda a finals del segle XII, apareix esmentada l’any 1151 com a possessió de la canònica de Santa Maria de Solsona. Amb diversos afegits durant la seva història, fou restaurada el 1964.

Temple modificat d’una nau amb capelles i sagristia afegides. Volta de canó. Absis tapiat exteriorment per construccions adossades. La porta a ponent sense cap detall ornamental. El cor s’il·lumina per una finestra espitllerada amb arc de mig punt. El campanar de cadireta, descentrat, ha estat restaurat amb neteja d’afegits. L’arrencament d’una de les voltes que devia formar un porxo o un cos adossat al lateral es conserva a la façana de migjorn. Una campaneta amb les restes d’un obús que penja a l’espadanya.

El lloc fou conquerit per Arnau Mir de Tost el 1034. L’any 1204 pertanyia a Guerau de Cabrera. Des del 1387 fou del marquesat de Camarasa.

Història sobre església de Vernet i l’obús utilitzat en el campanar:

Història sobre l’església de Vernet i l’obús

Descarrega l’arxiu en format PDF

https://youtu.be/uqDPHzBiCig

RODATGE TV3 – CAMPANA OBUS

Els periodistes de TV3, Eduard i Juliana, entrevistant al Sr. Samarà al lloc exacte on va trobar l’obús

Església

Agafem la carretera direcció a Baldomar. A 1,5 kilòmetres trobem el nucli de Vernet sobre un turó a la riba dreta del Segre i dominat per l’antic castell.

Referenciat ja al s. XI hi resta la torre envoltada per habitatges fets en època moderna. És un edifici notable, no tan sols per l’estat de conservació, sinó perquè té una planta rectangular, en un moment en què, a les terrres de frontera eren predominants les torres de planta circular.

L’església dedicada a Santa Maria a la plaça la costat del castell la tenim documentada per primera vegada al 1151 com a possesió de la canónica de Solsona. És un edifici d’una sola nau amb volta de canó que conserva la seva estructura primitiva amb l’afegit de sendes capelles a banda i banda de la nau. Visita obligada darrera el poble són els Trulls de Vernet. A primer cop d’ull sembla que es tracti de petites cabanes fetes pels pagesos per guardar eines però en realitat són trulls, construccions que servien per elaborar vi i que eren excavats a la roca. Això fa palès el passat vinícola de la zona que actualment es torna a recuperar. A l’arribar Vernet trobem la “Palanca de Vernet”. Antigament era l’únic vincle de comunicació més o menys ferm entre les dues ribes del Segre, entre Artesa i els altres cinc pobles de l’altre costat. Segles enrere hi havia una barca amb cordes a Salgar, que ens diuen que era de peatge. Estem parlant de Vernet, Baldomar, Alòs de Balaguer, Clua i la Vall d’Ariet,que llavors estaven bastant poblats.

La gent es desplaçava a peu amb facilitat i depenien d’Artesa en aspectes comercials. Si bé en aquella època, a pagès, la gent acostumava a autoproveir-se, a fer-se l’hortet i el corral per ells mateixos. No anaven massa a les botigues de queviures ni a allò que avui entenem per carnisseries, i els supermercats estaven encara a anys llum. De vegades tenien una certa dificultat, que ja era habitual, en passar mercaderies i persones de banda a banda del Segre. Hi havia gent malalta que precisava de venir a Artesa al metge, o era el mateix metge que havia de passar a visitar una urgència a l’altre costat. De vegades bufava el vent i les taules que feien de pont es movien massa. Val a dir que sense pantans ni preses reguladores, el Segre en aquells anys baixava molt cabalós, de manera que la remor de l’aigua i la considerable amplada del riu feien una certa frisança al moment de passar-lo per un pontet tan feble.

Aquelles fustes eren tan febles i poc consistents que no hi podia passar un carro (ni tan sols un carretó) i si passava un animal havia de ser amb molta cura. Quan a Alòs o Baldomar s’havia de carregar un camió de patates, els pagesos amb animals de càrrega les portaven fins a la punta del pont, les apilaven i desprès passaven els sacs, un a un, al coll fins al camió.

Aquesta Palanca no estava situada on avui hi ha el pont, sinó a uns 100 metres aigües amunt, tot recte del camí de l’horta d’avui (la carretera o camí no torcia a l’esquerra com ara sinó que passava recte per la mata de cal Mata). Era just al lloc on als anys 70 el jovent hi va construir un trampolí que va durar sols fins la riuada de 1982. En aquest lloc hi va haver durant anys el rentador de Vernet. Dins la seva rusticitat i senzillesa, tenia un cert encant. Era semblant a altres palanques antigues que es van establir al llarg del Segre per a comunicar-se i pel trasllat de persones i mercaderies a les dues bandes.

Actualment la zona de la Palanca es una zona d’esbarjo amb barbacoes i zona picnic.

Llocs d’interès: Els Trulls de Vernet

Els Trulls de Vernet són contruccions de forma cúbica fetes de pedra i fang als que s’accedeix a través d’una porta de fusta. Representava un gran esforç per ser excavat a la pedra perquè dues de les seves característiques més importants són la compactabilitat i impermeabilitat. A diferència del trull tradicional, aquests es dedicaven al procés de vinificació 

Fa molts anys, el meu padrí Joan Siguan (d’Alòs) a Vernet, just al costat del barranc i a la zona de l’argilera, es dedicava al món de la teuleria (l’estufa). El seu forn tenia dues boques. Tinc bons records de com el meu padrí feia les teules amb molta cura i dedicació. Puc recordar com corriem en els moments que s’atansava la pluja o molta boira, per tal d’evitar que les teules que s’estaven aixugant, es mullessin.

Galeria 2019

Incorporo unes imatges més de la meva infantesa a Vernet i Artesa de Segre, algunes amb familiars molt propers i estimats.

GUIA DEL AVICULTOR

Aquesta guia estava feta totalment a la impremta de Vernet a dins de Cal Pere. L’autor i editor: Marcelino Pijuan Grau (el meu pare) i la caixista de la impremta: Maria Siguan Pedra (la meva mare). Tot i ser petit, jo també hi col·laborava.

A dins de la casa del poble de Vernet que va fer el meu padrí Pere amb l’ajuda de la meva padrina Marieta, amb pocs mitjans i encara menys, diners, el meu pare Marcel·lí i desprès de la Guerra Civil Espanyola, va crear la impremta que va permetre dur a terme la creació del que serien unes publicacions d’avicultura i altres temes relacionats, molt útils i interessants per moltes persones que s’hi van subscriure. La publicació mensual feta lletra a lletra, amb un componedor de mà, es deia “GUÍA DEL AVICULTOR” on hi treballàvem tots tres, el meu pare (autor i editor), la meva mare (caixista i correctora d’impremta i jo uns anys desprès, fent el que bonament podia (caixista/impressor amb pedal i dibuixant), ja que, era molt jovenet. En aquesta guia, hi havien molts articles variats informatius i d’aprenentatge, dibuixos, anuncis de diferents llocs i conceptes, consells, … etc. El meu pare havia après moltíssim durant el seu exili a Alemanya, França i Bèlgica, en els moments de la Guerra Civil Espanyola, on hi va anar com a voluntari republicà català i va arribar a ser sergent de comunicacions.

A banda d’aquesta Guia, va fer altres publicacions com: Consultor Avícola, Patos de Puesta i Curso Práctico de Avicultura, entre d’altres.

Tot va ser possible, gràcies a l’esforç dels meus pares.

Galeria