Cervera

Universitat de Cervera

FOTOS ARTISTES I PEL·LICULES FETES PELS GERMANS GÓMEZ I EXPOSICIONS

ARTICLES GERMANS GÓMEZ

Galeria ponts

Pont vell

Pont nou

Pont vell i nou

Ponts de Vernet

Projecte nou pont a Vernet

En el Ple de l’Ajuntament d’Artesa del passat 8 d’agost, es va aprovar per majoria absoluta (amb l’única abstenció del regidor socialista) el projecte d’una variant que va des de la sortida del pont de Vernet, passant per l’horta a l’alçada de darrere del Camp de Futbol, fins a sota de Cal Riera (prop del Senill), on acaba amb una rotonda que enllaçarà cap al carrer Jesús Santacreu. L’Ajuntament ha demanat una subvenció del 50% al Fons d’ajudes europees del Pla FEDER 2000-2006, la qual cosa vol dir que serà una realitat durant aquest període. Aquesta variant facilitarà l’accès cap a les poblacions de Vernet, Baldomar, Clua (també Vall d’Ariet) i Alòs de Balaguer.

Segons manifestacions de l’alcalde Jaume Campabadal al diari Segre (22/07/2000) aquest projecte es justifica per “la necessitat que hi ha de traure el trànsit de vehicles pesants del centre del poble i facilitar el treball dels mateixos vehicles que han de passar per accessos i carrers molt estrets i molt dificultosos per a vehicles de gran tonatge” i que “ja en l’actualitat els vehicles que van d’Artesa de Segre a la zona de Baldomar o Alòs de Balaguer han de creuar els carrers del centre d’Artesa i, si el seu tonatge els ho impideix, han de donar la volta pel Pont d’Alentorn i fer 6 km més de recorregut”.

No obstant, bastants dels 27 afectats per les expropiacions que suposa aquest projecte, que han estat convocats a dues reunions informatives en aquests darrers mesos, sembla que no veuen amb massa bons ulls aquesta variant per afectar els seus interessos particulars.

El projecte, que ha estat realitzat pels tècnics de la Diputació de Lleida, té un pressupost de poc més de 59 milions de ptes., als quals caldrà afegir el cost de les expropiacions. La carretera tindrà 7 m d’amplada i 1 m de voral per banda. La seva longitud serà d’1 km aproximadament. Per a la seva execució, caldrà construir un pont sobre la “secla” al seu pas per l’horta d’Artesa. S’ha previst que, en un futur, es faci també un pont nou sobre el Segre i que l’actual pont de Vernet pugui ser només per als vianants. En una altra fase, la variant podria enllaçar des de la rotonda on ara acabarà fins a la C-1313, tot i que el lloc per on hauria de passar no està definit.

Finalment, aprofitem per aclarir, a rel de comentaris populars que s’han escoltat darrerament, que aquesta no és la variant de la C-1313 que en un futur haurà d’esquivar Artesa per darrere el Castellot i que, de moment, no se sap quan es farà.


Camí de l’horta amb Vernet al fons                                           Foto  MRG

Aclariments sobre el Polígon

En l’anterior número de La Palanca s’informava sobre les últimes gestions municipals per tirar endavant el Polígon Industrial El Pla. Ara bé, cal aclarir algunes dades que vam interpretar malament i que poden donar lloc a confusió. Com ja es deia en aquell article, l’Ajuntament d’Artesa vol urbanitzar el sector del Polígon 2 (cal recordar que el Polígon 1 és propietat de la Cooperativa d’Artesa en un 92,3%), la qual cosa té un pressupost de 213,7 milions de ptes., dels qual l’Ajuntament n’ha d’aportar 150,8 perquè és el propietari majoritari. En aquestes quantitats, contràriament al que dèiem el mes passat, ja hi estan inclosos els accessos al Polígon 2, així com la portada de l’aigua. A aquesta quantitat de gairebé 214 milions cal sumar-hi, però, els 22,6 milions dels anomenats culs de sac i els 97,6 milions de la part corresponent als accessos al Polígon 1 (els accesos s’haurien de fer en la seva totalitat), que sumen els 333 milions necessaris per a què el Polígon 2 sigui una realitat. En principi, l’Ajuntament està disposat a fer-se càrrec dels culs de sac i de 25 milions dels accessos al Polígon 1. D’aquesta manera resulta la quantitat de 198 milions que es va aprovar demanar en prèstec en el ple ordinari del passat mes de juliol (150,8+22,6+25 = 198,4 milions)

Parroquia de l’Assumpció de Vernet

Notes En Eduard en plena acció filmant la panoràmica de Vernet
Autor Artesa de Segre
Data 03-12-2003

Notes Els periodistes de TV3, Eduard i Juliana, entrevistant al Sr. Samarà al lloc exacte on va trobar l’obús.
Autor Artesa de Segre
Data 03-12-2003

Notes L’espadanya amb un obús com a campana
Autor DALMAU i ARGEMIR, Delfí
Data 26-04-2004

Notes Campanars amb campana d’obús
Autor ARTESADESEGRE.NET
Data 11-06-2010

La granja

La Granja. 1900-1910

Estem davant de la foto més anti- ga que hem trobat d’aquest em- blemàtic casalot artesenc. Encara que la imatge, avui centenària, cor- respon a principis del segle passat, podria assemblar-se molt a l’aspecte dels últims anys del segle XIX.

La grandària, les dimensions colos- sals de l’edifici donaven per a tot. La seva funcionalitat estava perfectament estructurada. Era la típica masia cata- lana, que estava situada al costat de la finca pairal i als afores del poble.

A més de cereals i fruits del camp, s’autoproveïa. Sembla que tenia corral a l’esquerra i potser un hort a la dreta, i una planta soterrània on hi ha unes vol- tes de canó construïdes amb pedra que conformen el celler, on se suposa que es feien el vi de l’any. Ho menaven els masovers o encarregats d’ocupar-se de la masia tot l’any. Al celobert central s’hi deixaven els carruatges i els estris del camp, que també es guardaven al fons, on hi havia les quadres dels ani- mals.

Amb cal Don Juanito, eren les dues cases fortes del poble i estaven situades fora vila, a tocar, però un poc apartades.

Generalment el amos vivien a Barcelona. Als estius, de vegades tota la temporada de segar i batre –que era llarguíssima– i el temps de sembrar, collir ametlles i olives, es quedaven llar- gues temporades al poble, coincidint amb els mesos de clima més benigne.

No hi havia cotxes, per la qual cosa el desplaçament de Barcelona a Artesa es feia amb tartana, amb animals de tir. Quan els amos arribaven amb la cana- lla i tota la família, s’organitzava un gran rebombori. La notícia corria per tot el poble, ja que en aquells temps la gent planera tenia un gran respecte pels amos de les finques i de les cases pai- rals.

Els pagesos no treballaven a hores, sinó a jornal, que de vegades era de sol a sol. El temps i la pressa no tenia el sentit d’avui dia, ni pel viatger ni per la gent sedentària del poble. Així és que el trajecte des de Barcelona podia du- rar alguns dies. Tota activitat tenia un ritme més calmós.

Els masovers –generalment una fa- mília– eren la gent de confiança de l’amo i els que feien la feina. Des de preparar la casa per l’arribada dels amos, tenir cura dels horts i corrals, ali- mentar i ocupar-se dels animals de tre- ball, fins a cuinar, matar els animals… En fi, portaven la veu cantant pel que fa a la feina normal de la masia i de les finques. A més, gaudien d’un tracte de deferència i remunerat per part de la mestressa; en aquest cas, la senyora Maria Anzizu.

Mentre que la família dels mitgers vivien a la planta baixa, els amos vivi- en a les amples dependències de la planta noble.

Tant la mestressa com la seva famí- lia eren molt devots de la Mare de Déu de Salgar i asseguren que des de l’entrada s’albirava el santuari.

El carrer Maria Anzizu, la plaça de l’Ajuntament, la zona del Camp de Fut- bol i tot el turó fins al carrer Jesús Santacreu era tot un camp d’oliveres tancat i no hi havia cap edifici.

A la foto, s’hi veu algunes gallines, uns nens i un senyor amb “canotier”, que era el distintiu de la gent benes-

tant. Mentre que els pagesos acostuma- ven al calçar tot temps polaines.

L’edifici era impactant comparat amb els altres d’Artesa de l’època. Pel seu aspecte compacte i l’amplària dels murs, era una casa fortificada. Com a element característic de la masia, cal destacar el pati central cap on s’orien- taven les dependències. Aquesta tipo- logia constructiva s’emprava en les edi- ficacions romanes. Tot estava pensat en un sentit de funcionalitat, l’amplada dels murs donava una protecció tèrmi- ca, tant a l’hivern com a l’estiu.

A la façana, construïda amb maço- neria de pedra treballada, hi destaca el ritme de finestres amb arcuació a la planta sotacoberta, així com tot el rà- fec de coberta construït amb filades de totxo massís. Damunt la portalada prin- cipal, s’hi trobava la finestra-mirador de l’estança noble de la masia.

La imatge recull l’esplendor d’un temps passat, la serenor i bellesa d’un antic casal artesenc, avui bastant malmès.

Bartomeu Jové i Serra Foto cedida per Domingo Aldavó

Galeria escola Belga

Galeria 2019

Incorporo unes imatges més de la meva infantesa a Vernet i Artesa de Segre, algunes amb familiars molt propers i estimats.

Llocs d’interès: Els Trulls de Vernet

Els Trulls de Vernet són contruccions de forma cúbica fetes de pedra i fang als que s’accedeix a través d’una porta de fusta. Representava un gran esforç per ser excavat a la pedra perquè dues de les seves característiques més importants són la compactabilitat i impermeabilitat. A diferència del trull tradicional, aquests es dedicaven al procés de vinificació 

Fa molts anys, el meu padrí Joan Siguan (d’Alòs) a Vernet, just al costat del barranc i a la zona de l’argilera, es dedicava al món de la teuleria (l’estufa). El seu forn tenia dues boques. Tinc bons records de com el meu padrí feia les teules amb molta cura i dedicació. Puc recordar com corriem en els moments que s’atansava la pluja o molta boira, per tal d’evitar que les teules que s’estaven aixugant, es mullessin.

CatalàEnglishEsperantoFrançaisGalegoDeutschEspañol